No l’intentin imitar
Quarta victòria de Kilian Jornet en l’Ultra Trail del Mont Blanc, la cursa més important del món, tot i el positiu per covid-19
El cerdà és el primer a baixar de les 20 hores i iguala els quatre triomfs de François d’Haene
La llegendària carrera esportiva de Kilian Jornet té un altre capítol difícilment explicable més enllà de la força sobrenatural del corredor cerdà (1987), que en les hores prèvies a la sortida de l’Ultra Trail del Mont Blanc (171 km i 10.000 m D+) donava positiu per covid-19 i, com que era asimptomàtic, rebia el permís per córrer la prova que havia guanyat el 2008, el 2009 i el 2011. La seva parella, Emelie Forsberg, amb qui té dos fills, havia donat positiu abans.
Guanyar la que s’ha convertit en una cursa de referència per quart cop, després de quatre anys d’absència, li permet igualar les victòries de François d’Haene, si bé el seu registre, de 19h49:30, suposa el rècord de la prova, que originàriament era una ruta pensada per fer en uns quants dies i que Jornet es converteix en el primer a completar-la en menys de 20 hores. L’altre extraterrestre és el francès Mathieu Blanchard, segon ahir amb 19h54:50, mentre que el podi el completava l’anglès Thomas Evans, amb mitja hora de diferència. La nord-americana Katie Schide és la vencedora en dones, amb 23h15:12. “Simplement, he corregut ràpid quan em sentia bé i a poc a poc quan em trobava malament. A la nit he passat un mal moment i m’he posat a caminar”, deia la corredora establerta a França.
Pau Capell, guanyador el 2019 i fins ahir posseïdor del rècord de la cursa (20h19:07), era el primer a atacar, en el quilòmetre 13, i Jornet s’hi agafava de seguida. El corredor de Sant Boi de Llobregat (1991), campió del món el 2018 i el 2019, va haver d’abandonar deshidratat en el quilòmetre 126. Abans, els dos catalans, Zach Miller, Jim Walmsley i Germain Grangier formaven el grup capdavanter en el quilòmetre 22, mentre que al llarg de la nit Walmsley era qui més corria i va arribar a avantatjar Jornet de 13 minuts en el quilòmetre 113. Ell i Mathieu Blanchard anaven retallant distàncies mentre Kilian se situava líder a la pujada a La Giète, en el quilòmetre 138 i després que el que aspirava a ser el primer nord-americà a guanyar la cursa per excel·lència del planeta quedés sense forces per disputar el triomf i entrés quart, amb 21h12:12.
Inoblidable
Jornet ja afrontava en solitari l’últim descens a Chamonix amb 8 minuts de marge, envoltat d’aficionats que per moments feien témer que acabessin provocant una caiguda del millor corredor de muntanya de tots els temps. “Ha estat una cursa increïble, un dia molt especial que recordaré durant molt de temps. He patit des de la sortida i és gràcies als ànims del públic que he pogut arribar fins al final, i així de ràpid”, són les primeres paraules de Kilian Jornet a la meta, quinze dies després de ser cinquè a la Sierre-Zinal, a Suïssa (31 km amb 2.200 m de desnivell positiu i 1.100 de negatiu), que havia guanyat nou cops i de la qual té el rècord (2h25:35). “Al marge de la victòria, allò realment important és l’experiència, les hores passades amb en Jim [Walmsley] durant la nit i tota la secció final amb en Mathieu [Blanchard]. Ens hem ajudat i hem lluitat junts; és una cosa que no oblidaré”, hi afegia el guanyador de la UTMB, que reconeixia: “Ha estat increïble veure tanta gent animant, jo duia un jari que no em podia ni aguantar, ni tan sols podia saludar. Vull donar les gràcies als voluntaris i a l’organització.”
