Berlín, la ciutat dels rècords
Atletisme. El registre estratosfèric de Kipchoge –2h01:09– acosta una mica l’home al mite de les dues hores, altre cop a la capital alemanya, escenari de les últimes vuit marques universals
Berlín. Ni fred, ni calor. Onze graus. Sense vent. Un atleta africà, preferentment kenyà, que s’aixequi a tres quarts de 6 del matí cada dia i se’n vagi a dormir a les 9 del vespre. No gaire alt, 1,67 m, si pot ser. Perseverant. Que s’entreni, mengi i dormi, el gran secret. Metòdic fins al moll de l’os. 210 quilòmetres per setmana. De 58 quilos. Veterà: 37 anys a punt de fer els 38. Amb milers de quilòmetres a les plantes dels peus i aliè al dolor. A l’esforç. Es recomana que sigui pràcticament inhumà.
El resultat de la suma dels paràmetres és un nou rècord del món signat pel grandiós Eliud Kipchoge –2h01:09–, el bicampió olímpic que coneix els carrers del traçat berlinès com el rebedor de casa seva. No en va, hi ha guanyat quatre cops i ha esmicolat dues vegades el rècord –diumenge el va rebaixar de 30 segons–. Berlín, amb la majestuosa porta de Brandenburg presidint la recta final i una gran gernació enfervorida que s’esgargamella la gola per animar herois, s’ha convertit en un escenari fetitxe i ha disfrutat de la celebració de les vuit últimes plusmarques mundials en els últims vint anys, monopoli africà. L’últim intrús del llibre dels rècords dels 42,195 quilòmetres és el brasiler Ronaldo da Costa, que el 1998, també a Berlín, va fer 2h06:05, a anys llum dels 2:55.18 de John Hayes (EUA) del 1908 a Londres, el primer documentat, però encara primigeni respecte del registre universal actual.
L’extraterrestre Kipchoge, del qual el seu tècnic des de fa més de vint anys, Patrick Sang, subratlla el magnetisme personal i la humilitat i ho contextualitza explicant que contesta sempre a tothom amb el mòbil, va creuar la meta amb un somriure i gairebé sense esbufegar. Satisfet. Un component del seu equip li va eixugar la suor de la cara. Es va abraçar a un grup de gent propera excitada per l’emoció i es va fer fotografies. Com si res. Ningú no diria que acabava de córrer dues hores a un ritme frenètic i molt constant, entre 2:45 i 2:55 per quilòmetre.
Fisioterapeuta català
Un dels components de l’equip del campament de Kaptagat, a la vall del Rift, al sud-est de Kenya, un laboratori entre eucaliptus a 2.000 metres d’altitud, és el fisioterapeuta i exatleta català Marc Roig (Sant Pol de Mar, 1984), que des del 2016 viu a Eldoret (Kenya) i vetlla, entre altres funcions, pels músculs de Kipchoge. El maresmenc havia treballat abans a Addis Abeba (Etiòpia) l’any 2015 amb Kenenisa Bekele, un altre dels grans de la distància.
L’Ineos 1:59 Challenge, punt de partida
Kipchoge va córrer la marató amb un temps sideral d’1h59:40 amb 41 llebres en una cursa de gran poder mediàtic batejada amb el nom Ineos 1:59 Challenge, en què va exhibir-se tot sol a Viena el 12 d’octubre del 2019. La IAAF no homologa els resultats de curses similars, perquè no hi ha competidors i perquè no n’ha pogut verificar el recorregut, entre altres especificacions. El kenyà lluitarà ara per ser el primer home a baixar de les dues hores amb un registre oficial. També es vol penjar el tercer or olímpic el 2024 a París. Abans ho havia intentat en els 5.000 metres, amb un bronze a Atenes 2004 i una plata a Pequín 2008 i un títol mundial el 2003 a París, que l’espera amb els braços oberts.
