MAMADOU GASSAMA
JUGADOR D’HANDBOL DE L’SPORTING DE PORTUGAL
“Fa dies que estic nerviós”
“Tinc una barreja de sensacions pel fet de jugar contra el Granollers. En tinc moltes ganes, però també tinc molts nervis”
“Els dos equips som favorits per passar a vuitens”
Veig el Granollers com un equip molt fet. El seu ADN no ha canviat. Juguen amb molta fluïdesa i amb les idees molt clares
El Fraikin BM Granollers s’estrena a casa en la segona jornada de la fase de grups de la lliga europea contra l’Sporting de Portugal (18.45 h, per Esport3). Serà un partit molt especial per a Mamadou Gassama (Granollers, 1993), l’explosiu extrem dret format al conjunt vallesà que des de la temporada passada defensa els colors del club verd-i-blanc de la capital portuguesa. La tornada del gran de la nissaga granollerina –és germà de la pivot internacional Kaba Gassama i de la jove portera Koungo– serà un al·licient més del debut europeu al Palau. Els dos equips van començar la lligueta amb victòria –el Granollers per 25-30 contra el Balatonfüredi hongarès, i l’Sporting per 31-30 contra l’Alpla Hard austríac– i, per tant, es jugaran el lideratge de grup. El tècnic Antonio Rama confia que l’afició respongui: “L’Sporting és un dels grans d’Europa i, a més, torna en Mamadou Gassama, un jugador a qui tenim molta estima.” L’extrem admet que és un manyoc de nervis i que espera la cita amb moltes ganes.
Com li va amb l’Sporting de Portugal?
Doncs molt bé. La ciutat, els costums i la manera de viure són similars als d’aquí. Es tracta d’un club de futbol molt poliesportiu i molt professional. Estic molt content d’haver vingut.
Què destacaria del seu primer curs a les files del conjunt portuguès?
Tinc un record molt especial del partit contra el Kadetten, el primer de la fase de grups de l’última lliga europea. A part d’haver marcat el gol de la victòria a l’últim instant, va suposar un punt d’inflexió. Vaig fer un bon partit [va marcar vuit gols] i a partir d’aquí vaig guanyar molta confiança, i tot va anar molt millor. I òbviament, també haig de destacar el títol de copa contra el Porto, després d’haver disputat dues pròrrogues. Jugant les competicions espanyoles és molt difícil guanyar títols si no ets al Barça i jo vaig venir aquí per tenir més possibilitats de guanyar-ne.
Què suposa el fet d’haver de jugar contra el Granollers, el seu equip de tota la vida? Quines sensacions té?
Mantinc una relació continuada amb molts jugadors, fins i tot comparteixo amb ells un grup de WhatsApp. Abans del sorteig ja estava molt nerviós i comentàvem la possibilitat que em toqués jugar contra el Granollers. Al final va tocar, i tinc una barreja de moltes sensacions. En tinc moltes ganes i tinc molts nervis. Fa un any i mig que vaig marxar i no pensava que tornaria a jugar al Palau tan aviat. Fa dies que estic nerviós i quan trepitgi la pista davant de tota l’afició segur que encara ho estaré més.
Amb quins jugadors manté més contacte?
Excepte els nous que no conec, pràcticament mantinc contacte amb tots, però sobretot amb Antonio García, que per mi és com un germà gran. Amb Esteban Salinas, amb Pol Valera, l’Adrià Martínez, amb jugadors que ho han deixat com l’Edgar Pérez. Entrenadors de la base com Sergi Pozo, també amb l’Antonio Rama i en Pablo Larrumbide. Sempre m’he sentit molt estimat a Granollers.
Ja li ha demanat informes el seu entrenador, Ricardo Costa?
Sí, jo he aportat la informació que tinc i el que he après a Granollers, però segur que en aquest últim any i mig han canviat coses.
Com veu el Granollers com a rival?
Doncs el veig com un equip molt fet. Ja fa molts anys que juguen junts i només falta que les noves incorporacions també entrin en aquesta dinàmica. Juguen amb molta fluïdesa i amb les idees molt clares. L’ADN del Granollers no ha canviat.
I què li sembla la incorporació de Yusuf Faruk? Sembla que serà una de les sensacions de la temporada.
He vist algun partit perquè des de casa també els animo i m’agrada que el Granollers continuï a dalt. És un gran fitxatge perquè els aporta molt. Tot i la seva joventut, té un bon un contra un i llegeix bé el joc. M’ha sorprès la seva bona presa de decisions. Amb només 18 anys hi ha pocs jugadors que la tinguin. Com a rival serà complicat.
Més enllà del Granollers, com veu la configuració del grup?
És un grup molt anivellat, però crec que passarem tots dos. És més, penso que tots dos som favorits per quedar primers de grup. Contra el Balatonfüredi, el Granollers va fer una exhibició i va donar un cop sobre la taula per demostrar el seu potencial.
Sembla que Esteban Salinas és dubte per jugar, però de moment se n’ha sortit prou bé.
El Granollers té això. Com altres temporades, hi ha jugadors que han marxat o que són baixa, i sempre són allà. Tenen una base espectacular i ara s’està veient amb en Víctor Romero, que té unes característiques similars a les de Salinas. Quan els falten jugadors sempre troben recursos en els integrants de la base.
Suposo que per a la seva adaptació i per al dia a dia a l’Sporting, el fet que hi hagi tants jugadors que han passat abans per l’Asobal com el gironí Natan Suárez, el valencià Josep Folqués o els exblaugrana Carlos Ruesga i ara Leo Maciel ho deu fer tot molt més fàcil?
Els portuguesos diuen el mateix. Amb molts d’aquests jugadors hi havia coincidit en l’Asobal, però a Ruesga, per exemple, no el coneixia fins que vaig arribar aquí a Lisboa i m’ha ajudat molt. Així és més fàcil, però els jugadors portuguesos també són molt oberts i propers. Divendres, per exemple, va ser el meu aniversari [feia 29 anys] i dos jugadors portuguesos de l’equip em van fer un regal. Per a mi va ser molt emotiu perquè sempre és complicat estar lluny de casa en dies assenyalats com aquest.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Enllaços relacionats
Publicat a
Notícies
Divendres,22 novembre 2024