El Barça va saber cuinar a foc lent una victòria molt treballada contra el Nantes per segellar el sis de sis i continuar intractable al capdavant de grup de la Champions. El conjunt francès va arribar al Palau amb el pla de joc molt clar, i durant moltes fases de partit va controlar el ritme. L’equip de Carlos Ortega va saber esperar pacientment el seu moment i fer l’estocada definitiva quan el seu rival va començar a donar símptomes d’esgotament. Va ser un triomf coral, però van brillar amb llum pròpia Ludovic Fàbregas, un colós tant en defensa com en atac; Blaz Janc, altre cop un prodigi de polivalència, i Emil Nielsen, que va aparèixer en el tram final per ensorrar qualsevol possibilitat de reacció visitant.

El conjunt francès va començar marcant el ritme. La seva solidesa a l’eix de la defensa provocava molts problemes en els atacs estàtics dels blaugrana (3-5). En transició era més fàcil. El Barça va poder enllaçar un parell de contraatacs i capgirar el resultat amb un parcial de 4-0 (7-5). A partir d’aquí, es va entrar en una fase d’intercanvi de cops, però les aturades del gegant islandès Viktor Hallgrimsson (2,03 m) va donar un nou impuls al seu equip, que va tornar a prendre la iniciativa i va poder arribar a l’equador amb un mínim avantatge (16-17).

L’equilibri es va mantenir en els primers minuts després de la represa. El Nantes continuava oferint la seva millor versió i després de l’exclusió de Petrus (37’) tornava a escapar-se de dos gols (20-22) quan el Palau ja estava en plena ebullició. El Barça va fer un pas endavant en defensa, i amb la recuperació de pilotes, i la lluita i l’encert de Fàbregas va tornar a prendre la iniciativa (27-25). El conjunt català va arribar més sencer al tram final. Mem i N’Guessan van aparèixer en els moments calents en atac. I en defensa, Nielsen va abaixar la persiana per aturar un penal i una acció molt clara de Valero des dels 6 metres que van suposar la sentència.