El Barça va alçar la primera supercopa ibèrica en una final en què els blaugrana van aparcar el cansament –era el seu tercer partit en quatre dies– per fer valer la voracitat competitiva. Després d’una primera meitat marcada per les defenses i les intervencions dels dos porters –Gonzalo Pérez de Vargas (8) i Sebastian Frandsen (12)–, el conjunt de Carlos Ortega, amb Dika Mem al comandament, va greixar la maquinària ofensiva i ja no va trobar oposició del rival per estrenar el seu palmarès en aquesta nova competició.

En la primera meitat, el Barça ja va posar els fonaments del triomf. Amb els dos equips jugant a mig gas, com si estiguessin dosificant esforços, els primers 30 minuts de joc es van resoldre amb un resultat molt curt (14-10), després d’un gol de Richardson en l’últim instant. La versatilitat de la primera línia del Barça, amb el comodí de Blaz Janc, va anar guanyant terreny a la defensa rival per arribar al descans amb avantatge.

En la segona part, un parell de pilotes perdudes del conjunt blaugrana van donar vida al Porto (15-13). Va ser un miratge. El Barça ja no va fer més concessions. Va elevar el llistó defensiu i, amb un Mem letal en atac, va tornar a agafar embranzida. Amb dos esquerrans en la primera línia –Mem, amb Richardson i Janc–, va marejar la rereguarda rival. A poc més de 8 minuts per al final, l’equip català ja manava per deu gols de diferència (28-18). Amb la victòria encarrilada, Carlos Ortega va donar minuts de joc a Djorde Cikusa i Artur Parera, que també van poder participar en la festa amb un gol cadascun.