La irregularitat de Badosa centra el tennis català 2022
Tennis. La de Begur comença l’any pletòrica amb un títol a Sydney i ascendint al segon lloc de la WTA i s’esbrava en el segon semestre i tanca l’any tretzena i sense bitllet per a les WTA finals
La irregularitat de Paula Badosa, que va començar l’any confirmant l’eclosió del 2021 i va abaixar el rendiment en el segon semestre, ha estat la punta de llança de l’actualitat del tennis català d’elit del 2022. Badosa partia del vuitè lloc de la WTA, va guanyar un torneig a Sydney al gener superant la txeca Barbora Krejcikova en la final i va donar molt bones sensacions en l’inici del curs. Tot plegat li va permetre enfilar-se fins a la segona posició del rànquing mundial a l’abril, tota una fita, confirmant la potència dels seus cops i el pas endavant físic que ja havia constatat l’any anterior quan va guanyar el torneig d’Indian Wells. Però, de sobte, va començar a encadenar derrotes i va perdre tota la confiança, amb l’excepció de les semifinals a les quals va arribar a San José (EUA) la primera setmana d’agost. El desenllaç ha estat una caiguda fins al tretzè lloc i no haver pogut jugar les WTA Finals, que van reunir als Estats Units les vuit millors raquetes de l’exercici, competició en la qual el 2021 va ser semifinalista. Una de les seves creus han estat les diverses retirades per molèsties físiques. La tennista de Begur va tancar el curs amb 32 victòries i 22 derrotes i ha preparat amb ambició el 2023.
Ramos, un altre títol
Als 34 anys, Albert Ramos ha mantingut viva la flama del tennis català masculí, que no travessa el seu millor moment. El mataroní continua un any més entre els 40 primers (39è) i ha aixecat un títol, el quart en onze finals, el febrer passat a Córdoba (l’Argentina) en terra batuda, la seva gran especialitat. Les retirades en els últims anys de l’olotí Tommy Robredo i del rapitenc Albert Montañés no tenen de moment relleu i ja fa temps que Ramos simbolitza la punta de llança del tennis català. El maresmenc tanca l’exercici 2022 amb 25 triomfs i 27 derrotes.
Granollers no afluixa
En dobles, l’estendard continua sent Marcel Granollers (Barcelona 1986), que continua en la part alta del rànquing mundial al costat de l’argentí Horacio Zeballos, la seva parella estable de fa diverses temporades. Tots dos van classificar-se junts per tercera vegada per jugar les ATP Finals, que van aplegar les vuit millors parelles del curs. El català hi va accedir per setena vegada. En les dues anteriors ocasions havien arribat a les semifinals. Aquest any no s’hi van classificar i van quedar eliminats en la fase de grups. Granollers, dissetè del rànquing mundial, que va arribar a ser el número 4 l’any 2013 i campió del Masters el 2012 al costat de Marc López, tanca el curs amb 25 victòries i 231 derrotes i un títol a Halle, el 23è de la seva carrera en dobles en 47 finals.