La proesa de Murray

Té 35 anys i el 2019 va estar a punt de reti­rar-se. De fet, va anun­ciar fas­ti­gue­jat per la seva lesió al maluc –juga amb una pròtesi– que ple­gava i després s’hi va repen­sar perquè, encara que ja ho tenia tot fet, con­ti­nua dis­fru­tant. Va ser una super­fi­gura –tres grans eslams gua­nyats, l’or olímpic a Lon­dres 2012 i la copa Davis– i un dels pocs juga­dors capaços de plan­tar cara a Nadal, Djoko­vic i Fede­rer. El temps, el des­gast i les lesi­ons l’han res­si­tuat (49è) però con­ti­nua llui­tant. Cinc cops fina­lista en l’obert d’Austràlia, l’escocès Andy Mur­ray va tor­nar a donar una lliçó de pro­fes­si­o­na­li­tat i va der­ro­tar l’italià Mat­teo Ber­ret­tini (13), un dels juga­dors joves amb més pro­jecció del moment i que ja va jugar la final de Wim­ble­don el 2021: 6-3, 6-3, 4-6, 6-7 (7) i 7-6 (10) en qua­tre hores i 49 minuts de final èpic en què l’escocès, esgo­tat però orgullós, va sal­var una pilota de par­tit. El seu rival sor­tirà del duel Kokki­nakis-Fog­nini.