Tampoc em fixo gaire en aquestes coses. Tothom està molt pendent del tema de les medalles, però mai m’hi he obsessionat gaire. M’agrada guanyar, fer les coses bé, que els equips se sentin identificats i que tinguin un nivell competitiu alt. I si fas això sempre tens més oportunitats de tenir premis. Però ja t’ho dic, ni m’obsessiona, ni és una fita molt important per a mi.

Portem una trajectòria bastant bona. És difícil trobar una selecció que hagi encadenat tants grans campionats arribant a les semifinals i finals, i ho hem aconseguit des que vam guanyar l’europeu del 2020. Si a això hi afegim que les seleccions juvenils i júniors han quedat campiones d’Europa l’estiu passat, la veritat és que estem en un bon moment.

Aquesta és la fita de qualsevol entrenador, que el seu equip sigui sempre competitiu. En aquest mundial s’ha demostrat que l’equip mai ha perdut la cara, i fins i tot en els moments més difícils l’equip ha estat capaç de reformular-se, i de buscar noves maneres de poder competir. Hi hagut partits en què anàvem perdent, però l’equip ha estat capaç de canviar el que estava fent i al final aconseguir guanyar el partit. Això és molt important per a un equip i un orgull per a un entrenador.

Hem aconseguit que tothom tingui clar que el col·lectiu és el més important, i que tothom s’ha de sacrificar. Hi ha partits en què sobresurt un jugador, i en el següent doncs en sobresurt un altre. En cada moment i segons les característiques del partit hi ha jugadors que tenen un ascendent per sobre dels altres. Tots són capaços d’entendre que el més important és el joc del grup i aconseguir cadascuna de les fites.

És difícil quan estàs a la selecció apostar per nou debutants i mantenir un bon rendiment. Això també és una mica la marca de l’equip. Els jugadors nous que venen són molt ben rebuts. Aquest suport que reben fa que cada jugador pugui aportar el millor d’ell mateix. És un element important que el grup ha sabut gestionar amb el pas dels anys. Del canvi generacional, se’n parla pràcticament des del 2016, i de mica en mica hi ha jugadors que han anat sortint i n’han entrat d’altres que ho han fet bé. És una cosa que és bona fer-la de manera progressiva. Després dels Jocs de Tòquio hi va haver un grup de més veterans que sí que van fer un pas al costat, i l’equip ha continuat sent competitiu. El gran dubte potser era l’europeu del 2022, i vam arribar a ser subcampions.

Sí perquè ara ja comencen a entrar jugadors molt joves, com és el cas de Dani Fernández, i la veritat és que ho va fer molt bé. Primer és una tasca de tots els entrenadors formatius dels clubs, i després nosaltres els integrem a les activitats del CAR de Granada. Hi ha una setantena de nanos de cadascuna de les categories, i després passen als júniors i juvenils. Tots tenen una mica un patró de joc, un abecé que ens identifica en totes les categories masculines. Aquesta identitat ens dona més força, sent conscients que la punta de la piràmide és l’equip absolut.

Va ser una pena la lesió de l’Ian perquè havia fet una molt bona preparació. L’any passat ja havia tingut molt bon rendiment quan vam guanyar la medalla de plata en l’europeu. La seva baixa ens va trastocar molt les rotacions en l’equip. En les dues últimes temporades ha millorat molt la seva capacitat en l’un contra un, sobretot tenint en compte que juga en una lliga molt competitiva com és la francesa, i això ens beneficia en la selecció. El Pol va venir per substituir-lo. Tot i que ja havia participat en alguna activitat de la selecció, no havia estat en la preparació del mundial, i això ho va notar una mica. Amb tot, ens va permetre fer una mica de rotació en els partits. És un jugador que té molta qualitat, i segurament va pagar el fet de no haver estat en la concentració prèvia.

Els millors jugadors sempre busquen els millors clubs per continuar progressant i on tinguin millors condicions contractuals. En la lliga Asobal hi ha molts jugadors joves, és una lliga molt formativa, i és normal que molts clubs europeus segueixin el campionat, tenint en compte el nivell de les seleccions. Així, si un jugador jove destaca li poden oferir la possibilitat de marxar. En tot cas, tot aquest moviment no ens ha generat un descens en el nivell de la selecció. Històricament, ja hi hagut seleccions que han tingut molt bon rendiment i no tenien precisament lligues fortes en els seus països. Penso que la lliga Asobal va fent passos endavant, però és clar que hi ha altres llocs que tenen més capacitat pressupostària i més possibilitats de fitxar. I els jugadors, lògicament, si tenen possibilitats de millorar tant el seu aspecte esportiu com contractual, doncs intenten marxar.

Segur que també hi ajuda. En tot cas, era un partit molt atractiu amb la visita del Barça i l’inici de la segona volta. Segur que des de Granollers es va fer una bona tasca de promoció. Hi vaig ser, i també vaig quedar molt sorprès perquè crec que ni tan sols durant el mundial hi havia hagut tanta gent en un partit. Això és molt positiu i es pot continuar repetint especialment en les fites més importants del Granollers, que de ben segur tindrà durant la temporada.

Després del mundial sempre tenim jornades d’activitats amb gent jove, i després ens venen dos partits amb Suècia en l’EHF Euro Cup, que seran al març. A més llarg termini, hi haurà l’europeu d’Alemanya al gener i després la classificació per als Jocs. Estem pendents de veure com queden els grups del preolímpic.