La suma de contingències i errors propis es va saldar amb l’eliminació prematura del Barça contra l’Inter en els penals en les semifinals de la copa d’Espanya, el segon cop a la línia de flotació de la secció aquest curs després de la patacada europea, poc menys que inexplicable. Els atenuants de la desfeta contra l’Inter són, òbviament, les lesions. Sergio Lozano va jugar tocat pel fort cop que va rebre, dijous, en un turmell en els quarts, Carlos Ortiz també es va fer mal durant les semifinals, i es va notar l’absència de dos jugadors fonamentals en els grans partits com Ferrão i Dyego, recursos de luxe quan els atacs estan ennuegats en la zona de pivot rebent d’esquenes o, en el cas del segon, entrant per l’esquerra de l’atac en la seva acció ja clàssica en el futbol sala mundial que ha donat molts triomfs als blaugrana. “Les lesions que tenim ens preocupen. Sempre he dit que el pitjor rival que tenim al Barça som nosaltres mateixos. Si estem bé, estem un punt per sobre de la resta. Per això, ara, la preocupació és recuperar els jugadors per afrontar de la millor manera possible els dos títols que queden, la lliga i la copa del Rei, i en què tenim moltes possibilitats”, reflexionava el tècnic Jesús Velasco, que intenta revertir la situació esperonant els seus homes: “Hem d’aprofitar la derrota perquè ens serveixi d’impuls per a les dues competicions que falten.” Cap retret pel que fa l’actitud. L’equip s’hi va deixar la pell i va lluitar totes les pilotes. Però la clarividència, la finesa en l’última passada i la generació de perill no van estar a l’altura. “No hem estat lúcids en la definició, ens ha faltat rapidesa en la circulació i no hem generat prou ocasions en el segon temps”, admetia el tècnic, que explicava que va valorar treure el porter jugador en el tram final, però que ho va desestimar perquè l’Inter tenia cinc faltes.