La gesta de Josué Canales
Atletisme. El migfondista gironí, de només 21 anys, ha fet un notable salt de qualitat des que va ingressar al CAR de Sant Cugat i ja s’ha convertit en el plusmarquista català de 800 m ‘indoor’ (1:46.23)
Josué Canales, de només 21 anys, es va convertir diumenge a Madrid en el nou plusmarquista català de 800 m en pista coberta amb un registre de 1:46.23. El rècord era en poder del sabadellenc Francisco Roldán (1:47.19), des del 2013.
La gesta del migfondista de l’Hospitalet Atletisme va passar desapercebuda perquè només va poder arribar a meta en cinquè lloc en la final més ràpida en la història dels campionats d’Espanya indoor. Els especialistes espanyols, amb Saúl Ordóñez i Mariano García al capdavant, han sacsejat el rànquing mundial i europeu del curs. De fet, Canales s’ha col·locat en el catorzè lloc de la llista mundial del 2023 i el vuitè europeu, i si ens centrem en els atletes sub23, els de la seva categoria, és el tercer mundial i primer europeu. Unes credencials que situarien a Canales com un dels atletes a tenir en compte amb vista a l’europeu sub23 d’Espoo (Finlàndia), a mitjan juliol. El cert, però, és que el corredor de Sant Narcís no és de moment seleccionable per la federació espanyola. Canales va néixer a Hondures i, tot i que va arribar a Catalunya als dos o tres anys, ha competit internacionalment amb la selecció del país centreamericà, tant en el mundial juvenil de Nairobi 2017 com en els Jocs de la Joventut de Buenos Aires 2018. “Jo ja fa un parell d’anys que vaig renunciar a competir amb Hondures, i ara estic pendent que la federació espanyola demani el transfer a la World Athletics. A veure si acceleren els tràmits.”
Format en el GEiEG, Canales va tenir d’entrenador Josep Maria Badosa. Des de fa tres temporades es prepara sota el guiatge del maresmenc Andreu Novakosky i el curs passat va fitxar per l’Hospitalet Atletisme. Però la progressió de Canales en aquesta temporada hivernal s’explica a partir del seu ingrés com a becat al CAR de Sant Cugat, el setembre passat.
Origen humil
El trajecte de l’atleta gironí fins arribar a flirtejar amb els principals especialistes estatals no ha estat fàcil. “Vinc d’una família humil. Els meus pares van immigrar a Catalunya als 18 o 19 anys, i als 17 ja m’havien tingut a mi. Dins el context d’una família immigrant, tampoc és una història fora del normal, però sí que ha estat difícil en alguns aspectes. Hi hagut èpoques que hem anat justos per viure i és clar que l’atletisme no és només córrer. Es necessiten recursos que valen diners i per a una família que sap el que costa aconseguir 10 euros no volia que els meus pares em donessin suport econòmic quan, en certa manera, l’únic que feia jo era córrer”, reflexiona. Amb el propòsit de tenir més suport i continuar evolucionant com a atleta, Canales va fitxar per l’Hospitalet el curs passat, però el salt definitiu ha estat l’ingrés al CAR de Sant Cugat, coincidint que el seu entrenador, Andreu Novakosky, el responsable de mig fons i fons de la federació catalana, ho és també del centre. “En poc temps, he passat de tenir zero recursos a tenir-ho pràcticament tot. M’ha canviat la vida. Aquí estic permanentment concentrat. Només m’haig de preocupar d’entrenar i d’estudiar. Ara disposo de serveis mèdics, de fisioteràpia, de nutrició i fisiologia. M’han donat una oportunitat i no la penso desaprofitar. Vull convertir-me en la millor inversió”, sentencia. El temps, si la burocràcia no s’encalla, dirà fins on pot arribar aquest jove d’origen hondureny. De talent i d’il·lusió no li’n falten.
