La nord-ame­ri­cana Mika­ela Shif­frin ja és tota una lle­genda. El desem­bre del 2012, quan només tenia 17 anys, va acon­se­guir en l’eslàlom d’Are (Suècia) la seva pri­mera victòria en la copa del món. Poc més d’una dècada després i en el mateix esce­nari es va impo­sar en la moda­li­tat de gegant i va cer­ti­fi­car la victòria número 86. Era la qua­dra­tura del cer­cle. Una xifra que l’eleva al mateix nivell que el lle­gen­dari esquia­dor suec Inge­mar Sten­mark, el gran domi­na­dor de l’esquí alpí entre la dècada dels setanta i els vui­tanta i que fins ahir sem­blava into­ca­ble amb el rècord del 86 tri­omfs en la com­pe­tició. Shif­frin, que el dia 13 farà 28 anys, pot escriure avui un nou capítol de la seva gesta perquè com­pe­teix en eslàlom, la seva millor espe­ci­a­li­tat, i de ben segur que aspi­rarà a obte­nir la victòria número 87.

Abans de pren­dre la sor­tida en el gegant d’Are, la nord-ame­ri­cana ja se sabia gua­nya­dora del Glo­bus de Cris­tall –pri­mera en la clas­si­fi­cació gene­ral– perquè la seva única rival, la suïssa Lara Gut-Beh­rami, va sal­tar una porta durant la pri­mera mànega. “Com que ja sabia que havia gua­nyat la gene­ral del gegant, he pogut pren­dre més ris­cos i forçar una mica més. Al prin­cipi, m’he des­cen­trat una mica, però al final m’he pogut foca­lit­zar per acon­se­guir la victòria”, va expli­car Shif­frin, que amb el d’ahir ja té 10Glo­bus de Cris­tall (set en eslàlom, dos en gegant i un en super­ge­gant). La nord-ame­ri­cana es va impo­sar en la pri­mera mànega (55.16), amb 58 centèsimes de marge res­pecte de la cana­denca Vale­rie Gre­nier. I en la segona bai­xada, en va tenir prou amb ser sisena (59.58) per can­tar victòria. “És un dia espec­ta­cu­lar, Déu meu. Si m’haguéssiu pre­gun­tat, si pre­fe­ria la victòria 86 o gua­nyar el Glo­bus avui hau­ria esco­llit el glo­bus.”

En un altre curs per emmar­car, Shif­frin ja havia superat en el gegant de Kron­platz, al gener, el rècord de 82 victòries feme­ni­nes de la seva com­pa­tri­ota Lind­sey Vonn. A par­tir d’aquí, va pren­dre embran­zida per per­se­guir el regis­tre d’Inge­mar Sten­mark. Shif­frin també va enviar un mis­satge al mític esquia­dor suec: “Pot­ser acon­se­gueixo la victòria número 87, o pot­ser no, però per mi el somni més gran és haver-me situat al teu mateix nivell. És molt espe­cial, per qui ets, pel que vas supo­sar com a esquia­dor i el que vas acon­se­guir com a espor­tista. Això és el més ins­pi­ra­dor.”

Shif­frin ja fa uns dies que es va asse­gu­rar la seva cin­quena copa del món (2017, 2018, 2019, 2022 i 2023), i va engros­sint un pal­marès que també atre­sora dos títols olímpics (en eslàlom el 2014 i gegant el 2018) i set títols mun­di­als (qua­tre en eslàlom, i un en gegant, super­ge­gant i com­bi­nada). Però no tot han estat flors i vio­les en la car­rera de la nord-ame­ri­cana perquè en els Jocs de Pequín 202 va mar­xar amb les mans bui­des, sense poder aca­bar en tres de les pro­ves en què era favo­rita: l’eslàlom, el gegant i la com­bi­nada.