La Molina i lo Port

L’etapa de la Molina i la de lo Port –mont Caro– passen a l’imaginari col·lectiu dels dies grans de la història de la competició. El frec a frec entre el campió, l’eslovè Primoz Roglic (Jumbo-Visma), i el belga Remco Evenepoel (Soudal Quick-Step), campió del món de ruta i paradigma de l’exuberància, un ciclista tan anàrquic com meravellós que evoca temps passats més romàntics i que va buscar les pessigolles al seu rival fins al darrer moment, ha enganxat el gran públic i ha regalat un espectacle de primer nivell, amb quatre arribades de dies imparells quant a numeració del recorregut amb els dos protagonistes sols cara a cara: Sant Feliu de Guíxols (1a), la Molina (3a), el Port (5a) i Barcelona (7a). A Vallter, en la segona etapa, l’italià Giulio Ciccone (Trek-Segafredo) va guanyar la primera etapa de muntanya, però Roglic va ser segon i Evenepoel tercer.

Quedava clar que el colombià Egan Bernal (Ineos), que va abandonar per una caiguda en la sisena etapa, venia a provar-se després de la inactivitat i del greu accident de l’any passat, però Roglic, que arribava enarborant el trident de Neptú, rei dels mars en la mitologia romana –el trofeu de la cursa Tirrè-Adriàtic–, ja havia avisat que era de les poques curses per etapes de prestigi d’una setmana que li faltaven en el palmarès –ara, ja n’acumula 70– i ha quedat ben clar que volia el trofeu al menjador de casa seva.

Empat repetit del 2022

Una dada curiosa va ser l’empat a temps al capdavant de la general al final de la tercera etapa a la Molina. El cas és que un any abans, en la mateixa Volta a Catalunya però en el final a Boí Taüll, ja es va viure una situació similar quan l’equatorià Richard Carapaz i el portuguès João Almeida –tercer en la general final com en aquesta edició– van sumar també el mateix registre. Sigui com vulgui, i com remarcava el mateix Evenepoel a Montjuïc diumenge, les bonificacions han acabat decantant el triomf del costat de Roglic, un corredor més tàctic i ordenat –força més veterà, amb 33 anys, contra els només 23 del seu rival–, però també de cames prodigioses com va demostrar a lo Port. Dos estils, per tant, diferents i complementaris. Tant de bo tornin l’any vinent. “Qualsevol de nosaltres dos hauria pogut guanyar aquesta bonica cursa que s’ha decidit per les bonificacions”, assenyalava Evenepoel a Montjuïc, i també agraïa el gest esportiu del seu rival, que no li va disputar el triomf d’etapa en l’esprint. La tensió dels dies previs, quan el belga li reclamava relleu amb certa innocència i l’eslovè no s’hi avenia, ha quedat a la carretera: “Això és ciclisme.”

Més enllà de les llegendes negres sobre veterans penalitzant els ciclistes impetuosos, la generació actual fa una aposta ferma per imposar un ritme fort i una batalla contínua molt agraïda de veure. Tant l’eslovè com el belga preparen el Giro –del 6 al 28 de maig– i, tot i que segurament no estaven en el punt més àlgid de la seva planificació, ho han donat tot. A la jove estrella belga, això sí, li ha quedat una espina clavada i no seria gens estrany que repetís l’any vinent.