Ciclisme

RUBÈN PERIS

DIRECTOR DE LA VOLTA A CATALUNYA

“La 102a Volta marcarà un abans i un després”

“La prova ven Catalunya al món, amb vessants esportius, culturals i turístics. Ha estat la millor dels últims anys”

“Estic molt orgullós de la cursa que ha fet el Marc Soler i del comportament dels deu ciclistes de casa”

A Roglic i Evenepoel els vaig fer broma dient-los que els esperava el 2024. Al Remco li ha quedat una espineta

El direc­tor de la Volta a Cata­lu­nya des del 2003, Rubèn Peris (Bar­ce­lona 1953), des­grana els fac­tors que han con­tribuït a l’èxit abso­lut de la 102a edició gua­nyada per l’eslovè Pri­moz Roglic, i fa pre­visió dels pròxims rep­tes orga­nit­za­tius en una pri­ma­vera elec­to­ral que alen­tirà el procés.

Ha estat una Volta d’impacte.
Ens ho hem pas­sat molt bé. Els que hi érem i els que ho van seguir des de fora. Els inputs que tinc són bons.
Devia dor­mir pla, diu­menge...
La veri­tat és que encara tenia el cos una mica estrany. En el moment en què fina­litza la cursa i que fina­litza bé, comen­ces a ado­nar-te que tot s’ha aca­bat.
Ara ho comença a dis­fru­tar.
Sí, des de diu­menge a la tarda, quan par­les amb un i amb l’altre, t’ado­nes que hem fet una gran Volta que, real­ment, mar­carà un abans i un després.
La millor des que és direc­tor?
És molt difícil fer com­pa­ra­ci­ons, però pot­ser sí. Si més no, molt emo­ci­o­nant perquè en l’últim dia a Montjuïc hau­ria pogut can­viar la clas­si­fi­cació final. Ha estat molt llui­tada i com­pe­tida. Encara que no m’agrada qua­li­fi­car com la millor o la pit­jor, sin­ce­ra­ment, ha sigut de les millors o la millor dels últims anys. Només hem de lamen­tar, i molt, l’acci­dent del pri­mer dia de Dario Cataldo.
El recor­re­gut estava molt ben pen­sat. No hi ha hagut res­pir. I la mete­o­ro­lo­gia ha aju­dat.
La gràcia és aquesta. Fer un recor­re­gut que sigui prou atrac­tiu perquè els cor­re­dors vul­guin venir. Ara ja s’ha aca­bat allò de venir a pre­pa­rar la tem­po­rada. Hi ha punts UCI pel mig i una gene­ració molt com­ba­tiva. El ciclisme està evo­lu­ci­o­nant molt. Abans es feia el mallot del menor de 25 anys i ara es fa de 23. Quant a la mete­o­ro­lo­gia, si fa bon temps, els cor­re­dors estan més a gust.
Tres eta­pes de mun­ta­nya, tor­narà a ser la fórmula?
No ho sabem; queda molt i hem de pen­sar que al mes de maig hi ha elec­ci­ons muni­ci­pals. Nor­mal­ment d’un any per un altre ja tens eta­pes empa­rau­la­des. Ara no en tenim cap. Hi ha ajun­ta­ments que ens han dit que si gua­nyen repe­ti­rien i d’altres que no hi hem anat i que ens han dit que si gua­nyen vol­drien tenir una etapa. El que sí que és cert és que d’uns anys cap aquí hem notat que els ajun­ta­ment tenen més interès.
Què li ha sem­blat l’espe­rit indo­ma­ble de Remco Eve­ne­poel, que ha aca­bat a sis segons.
Hem de pen­sar que només té 23 anys. Li queda molt encara. És un gran ciclista, i en l’aspecte per­so­nal és molt agra­da­ble i molt trac­ta­ble, i té futur. Entre ell, el ven­ce­dor Roglic i Marc Soler, el pri­mer català i quart, s’han endut tots els pre­mis.
Té algun ‘input’ de Roglic i Eve­ne­poel que pugui fer pen­sar que tor­na­ran l’any vinent?
Amb tots dos em vaig aco­mi­a­dar afec­tu­o­sa­ment diu­menge, i esta­ven encan­tats. Fins i tot els vaig fer broma dient-los que els espe­rava l’any vinent. És un par­lar, perquè després cadascú enfoca la tem­po­rada com li convé. Estic segur, però, que al Remco Eve­ne­poel li ha que­dat una espi­neta. Pen­sem que el Roglic ja va dir que venia a gua­nyar perquè era de les poques cur­ses, per­met-me la falsa modèstia, de nivell que li fal­ta­ven en el pal­marès. I el Remco, tres quarts del mateix. Penso que tindrà ganes de tor­nar.
Soler hau­ria pogut aca­bar ter­cer si el podi no l’hagués ocu­pat Almeida, com­pany d’equip?
Era difícil. Ho va inten­tar, i no sé si va rebre ordres de fre­nar o no fre­nar. No ho sé. En tot cas, estic molt orgullós de la Volta que ha fet el Marc Soler.
Deu cata­lans. Déu-n’hi-do.
Anem aga­fant posi­ci­ons. David de la Cruz, per exem­ple, va llui­tar moltíssim per inten­tar gua­nyar l’etapa de Saba­dell. Hi havia també els cor­re­dors del Kern Pharma, que és de Pam­plona però l’empresa és cata­lana, que també han estat sem­pre llui­tant. Estic molt satis­fet del com­por­ta­ment dels cor­re­dors.
La Volta, doncs, pro­jecta Cata­lu­nya.
Ven Cata­lu­nya a tot el món. Hem arri­bat aquest any a 190 països i hem de tenir en compte que l’etapa es dona en directe als cinc con­ti­nents, i això és molt fort. I per això de vega­des em queixo que no es valora prou que la Volta ven esport, per des­comp­tat, però també ven Cata­lu­nya al món, amb ves­sants cul­tu­rals, turístics, etc. No entro en política. Parlo de país, de Cata­lu­nya. De mos­trar la Costa Brava, el delta de l’Ebre, el Piri­neu, pobla­ci­ons com Olost, Mar­to­rell, Molins de Rei... Ho estem ense­nyant al món. El segui­ment ha estat espec­ta­cu­lar.
La queixa es refe­reix al suport de les empre­ses cata­la­nes.
Em refe­reixo a això, que per un cantó no es valori turísti­ca­ment i que per l’altre no es valori comer­ci­al­ment l’apa­ra­dor que repre­senta, sem­pre par­tint de la base que tot­hom fa el que vol amb els seus diners. Em sap greu que empre­ses cata­la­nes que es volen obrir al món no vagin de bra­cet amb nosal­tres per apro­fi­tar aquesta fines­tra. Sense cap ànim de menys­prear ningú, si aga­fem les pro­ves més impor­tants que es fan a Cata­lu­nya, la Volta és l’única que ense­nya el ter­ri­tori.
Veurà els vídeos de les eta­pes aquesta set­mana?
Sí, un moment o un altre, quan ens pas­sin els resums, els veuré. M’agrada mirar-ho, tant a mi com als com­panys de la part tècnica i orga­nit­za­tiva. De tot se n’aprèn, i mirem qui­nes coses hem fet bé i qui­nes mala­ment, per pro­cu­rar que de por­tes enfora no es notin, i veure si es poden millo­rar. Amb calma, les dis­fruto, perquè durant la Volta no les gau­dei­xes en abso­lut perquè tots hem d’estar pen­dents de mol­tes coses. El pres­tigi que té la Volta s’ha gua­nyat a còpia de fer-ho bé, i cada vegada ho hem de fer millor.
Amb quin moment es queda?
Quan arriba l’últim cor­re­dor de la dar­rera etapa. És quan dius, ha anat tot bé. Fa pocs anys hi va haver una cai­guda a Montjuïc mateix. Sem­pre estàs patint. Soc el pre­si­dent d’un club que l’orga­nitza amb 100 volun­ta­ris, i per a nosal­tres és una afició. No cobrem. I durant l’any hi ha una fei­nada que fem sis per­so­nes de junta direc­tiva més tres pro­fes­si­o­nals del club.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)