“La il·lusió per guanyar és com si fos la primera”

“Sempre és un plaer jugar aquesta competició a casa i en aquest punt de la meva carrera no saps si podràs tornar-ho a viure”

Maica Garcia, després de l’entrenament d’ahir X.A.

Xavier Agustí - SABADELL

Maica Garcia (Sabadell, 1990), considerada una de les millors boies del món, té un palmarès espectacular tant a nivell de clubs, sempre amb el CN Sabadell, com amb la selecció espanyola. A partir de demà afronta la fase final de la Champions a Can Llong amb el repte d’assolir el sisè títol, però amb la il·lusió d’una principiant

És una fase final més?

És cert que no és la primera, però com si ho fos. Estem molt motivades i tenim molta il·lusió. Hi ha algunes jugadores que ja hem disputat moltes finals, aquesta serà la cinquena a casa, però quan estàs en aquest punt de la teva carrera mai no saps si podràs tornar a jugar una competició d’aquest nivell a casa.

Segons el seu historial, sempre que han jugat la final a quatre han guanyat.

És veritat que hem guanyat les quatre que hem jugat a casa, però també vam ser capaces d’obtenir el títol a Eger el 2013. No ho veiem com una pressió afegida sinó al contrari, és un plaer la possibilitat de gaudir a casa, amb la nostra gent, d’una competició com aquesta i donar més visibilitat al waterpolo femení. Tant de bo arribi aquesta sisena. En tenim moltes ganes.

Com valora el camí fins a arribar a aquesta final a quatre?

Ara poc importa, però hem tingut alts i baixos com tothom. Som un equip amb algunes incorporacions, però hem pogut anar guanyant amb rodatge i experiència, i arribem amb moltes ganes després d’haver guanyat la copa de la Reina. No vam fer un gran partit de la Champions a Roma, però s’han d’assumir els errors i tornar-nos a aixecar perquè ens hem guanyat poder jugar la final a quatre i a més la disputem a casa.

Aquest any el club ha tornat a apostar per un bloc amb més jugadores nacionals. Creu que ha estat un encert?

Sí, al final s’ha d’apostar pel present i pel futur. Hi ha jugadores joves que venen molt fortes i se’ls ha de donar una oportunitat. Les més experimentades som les que hem d’aportar una mica més d’estabilitat i serenitat quan hi ha nervis. Les que venen amb sang nova ens donen vitalitat i aquest impuls i il·lusió d’aconseguir més i més.

Què em destacaria de l’Orizzonte Catània, el rival en semifinals?

És el bloc de la selecció italiana. El seu joc és una mica imprevisible. Són molt valentes, no s’estan de res. Hem de controlar el partit i portar-lo cap al nostre terreny. Hem de saber que tant en atac com en defensa van al límit, amb molt d’un contra un, amb molt de contacte, i no podem perdre el cap.

Alguna preferència per a la final?

La mentalitat ha de ser anar partit a partit. Hem preparat molt bé el partit contra l’Orizzonte, però pot passar qualsevol cosa. Després, si la final ha de ser històrica i catalana contra el CN Mataró, doncs perfecte, i si no, el que toqui.