Domini ini­cial

Jesús Velaco va plan­te­jar la final amb molta inten­si­tat, amb rota­ci­ons contínues per anar des­gas­tant el rival. En 5 minuts, el Barça ja havia tin­gut diver­ses opor­tu­ni­tats i en la ter­cera Ferrão no va per­do­nar. Mar­ce­nio va con­nec­tar amb el pivot de Cha­pecó, que amb la seva carac­terística mitja volta es va des­fer del seu defen­sor i va cla­var un cacau ajus­tat al pal, lluny de l’abast de Raúl Jerez. Abans del des­cans, Ferrão encara va tenir un parell d’opor­tu­ni­tats més per mar­car. En la pri­mera, la pilota es va esta­ve­llar a la cre­ueta i, en la segona, el por­ter del Car­ta­gena la va rebut­jar amb els peus. El Barça, però, va tro­bar el premi a la per­sistència. Dyego, que ahir exer­cia de capità, va mar­car el segon amb un potent xut de falta quan només fal­ta­ven 22 segons per a l’equa­dor.

El Jim­bee, amb Javier Mínguez com a juga­dor més inci­siu, va sor­tir a totes en la segona mei­tat, però els blau­grana van tenir tres opor­tu­ni­tats claríssi­mes de con­tra­a­tac gràcies a la recu­pe­ració de pilo­tes. Dyego i Adolfo, en dues oca­si­ons, van tenir la pos­si­bi­li­tat d’ampliar l’avan­tatge. La mala notícia per al Barça era que en el minut 6 de joc ja acu­mu­lava qua­tre fal­tes. El par­tit es des­con­tro­lava, el con­junt de Velasco entrava en bonus i Motta escurçava diferències (29’) amb un gol de doble penal, encara amb 11 minuts de joc. El par­tit estava obert i la final entrava en un nou esce­nari. En aquesta fase del par­tit, al con­junt blau­grana li va fal­tar sere­nor. Una pèrdua de Ferrão, pro­ba­ble­ment pre­ce­dida de falta, va ser­vir perquè el Car­ta­gena sortís al con­tra­a­tac i acon­seguís l’empat després d’un xut de Mínguez en què la pilota entrava dins la por­te­ria després de rebo­tar en el peu d’Anto­nio. La final encara tin­dria girs de guió ines­pe­rats. Ferrão va tor­nar a donar la ini­ci­a­tiva al Barça amb un gol de doble penal (37’) després d’una falta forçada per Dyego. L’ale­gria els dura­ria ben poc, als blau­grana. El Car­ta­gena se la jugava amb el por­ter juga­dor i només va neces­si­tar 45 segons per tor­nar a empa­tar amb un altre gol en pròpia porta, aquest cop de Coelho. La final se n’anava a la pròrroga. En la pri­mera mei­tat del temps extra, va aparèixer Pito (43’) i, en la segona, Dídac Plana (44’), que va resul­tar pro­vi­den­cial per atu­rar un potent xut de Mínguez.