La veritat és que ha estat una temporada bastant dura, bastant llarga, i gràcies a l’equip i a tota la feina que hem fet hem pogut complir tots els objectius. He tingut molta sort. M’ha sortit tot bastant com volia i esperava, i molt content i satisfet de la feina feta.

Sí, només poder-hi anar ja era el meu objectiu. Sabia que el nivell era molt alt. La veritat, molt content de poder competir, no ja disputar sinó competir, en el meu primer mundial absolut.

Exacte. Només per poder començar a córrer les copes del món, hi ha un temps mínim que has de fer i no és fàcil. Després, dins les copes del món que fem al llarg de l’any t’has de classificar, ja sigui per places o pels millors temps que ho completen. Hi ha poques places i era molt difícil classificar-se, però bé, ho vaig poder fer.

Sí, al final per 0.1 o 0.2 en tenia deu al davant i crec que cada cop hi soc una mica més a prop. Els 1.000 m no em van sortir gens bé, en els 500 m vaig quedar content i satisfet. En general, bastant bé i amb moltes ganes i il·lusió de poder ser-hi.

La veritat és que sí. Va ser just després de Nadal, que havia baixat uns dies a casa per poder desconnectar i anar a l’europeu amb ganes. Em vaig poder entrenar bé a casa; no havia tocat el gel, però no vaig notar la diferència, em vaig sentir molt bé i aquesta posició està bastant bé.

Sí, he estat bastant bé, sobretot a principis d’any. A final d’any no tant, he estat una mica més lluny, però he aconseguit bastants podis en la divisió B i he pogut competir en la divisió A en moltes curses, que per a mi ja era un somni. Un cap de setmana vaig competir a Calgary i vaig poder quedar l’11è de la divisió A, i amb un bon temps; en vaig quedar molt content. Potser el número no crida l’atenció, però els resultats i els temps cada vegada són millors.

Sí, sí, sens dubte. Per això m’entreno i treballo cada any i estic desitjant que arribi. Sembla que el temps passi més lent.

Semblant a la del mundial, també per un rànquing de la gent que ha competit en la copa del món. Hi ha unes places que són per posicions i d’altres –menys– que són pels temps que hagis fet. Sí que és veritat que aquest any he fet un salt de qualitat, crec que hi soc una mica més a prop. Si faig aquesta mateixa temporada d’aquí a tres anys, que és quan em toca classificar-me, seré a dins. Espero no abaixar el nivell i continuar millorant.

Sí, en l’última competició vaig tocar un con i em van eliminar. Si hi hagués entrat, ho hauria fet per temps, i vaig quedar com a primer reserva. Va ser decebedor; havia fet un bon temps i emocionalment va ser dur.

Exacte, sí, sí. Al final vaig haver de buscar alguna cosa positiva d’aquella errada i d’aquella decepció. I treballar amb l’equip m’ha fet més fort.

Sí, he de ser fora mig any. La veritat és que és l’única cosa dolenta que té aquest esport, que per desgràcia no tenim una pista, i em consta que és difícil que se’n pugui fer una, però mai perdo l’esperança. Una pista de velocitat de gel té una corda de 400 m, com si fos una pista d’atletisme, perquè m’entenguin, amb un mínim de dos carrils més i n’hi ha d’haver un d’interior per escalfar-se.

Bé, és el somni de tot esportista, anar als Jocs i poder disputar les medalles. L’única possibilitat era intentar, via federació, un projecte de transició de patinatge sobre rodes a patinatge sobre gel. Cada vegada hi havia més patinadors de rodes que volien passar al gel pel somni olímpic. Van començar fent unes setmanes al gel amb la federació internacional (ISU). Vèiem que per millorar havies de passar molt més temps al gel, i vam haver de deixar les nostres cases i les nostres famílies per poder complir aquest somni.

Vam començar a la pista curta i després ens van passar a la d’ara, la long track. Cada tres mesos hi havia una setmana i la millora era poca. Seriosament i vivint mig any fora, fa quatre anys que m’hi dedico, des dels setze.

Sí, és difícil d’explicar a una persona que no ha patinat mai, sembla bastant similar, però no té res a veure. Sobretot en els revolts, la manera de patinar és diferent, i les curses també ho són. Les de gel són més individuals, no en grup. La velocitat també és molt més alta en gel. És molt diferent.