El nord-americà Ralph Boston, campió olímpic de llargada en els Jocs de Roma del 1960, va morir diumenge als 83 anys. Abans de conquerir el preuat or olímpic va tenir el seu gran dia de glòria el 12 d’agost d’aquell mateix any. A Walnut (Califòrnia) va saltar fins als 8,21. Per primer cop algú anava més lluny que la primera gran llegenda de l’atletisme nord-americà, Jesse Owens, que el 1935, abans dels Jocs de Berlín, es va convertir en el primer saltador que superava la barrera dels vuit metres (8,13).

Owens sempre va ser l’ídol de Boston. Fins i tot el va contractar com a entrenador després d’un incident amb la seva universitat. Boston també té l’honor de ser l’únic saltador de llargada amb una medalla de cada color: or a Roma, plata a Tòquio (1964) i bronze a Mèxic (1968). En aquells jocs va presenciar una de les grans gestes atlètiques de tots els temps, l’increïble salt de Bob Beamon fins als 8,90 m, rècord que va perdurar fins al 1991. Boston ja havia perdut el seu rècord mundial el 1962 a mans de l’ucraïnès Ter-Ovanesyan (8,31). El 1964 el va recuperar (8,31 i 8,34) i el 1967 van saltar tots dos 8,35. Després dels Jocs de Mèxic es va retirar.

De petit, es queixaria més endavant, va patir les penúries provocades per la segregació a Mississipí. Ell mateix es va fer una pista per entrenar-se prop de casa amb les eines del seu pare, un ramader de Laurel. Després de tornar amb l’or de Londres va explicar quina era la seva sensació: “Jo era un ciutadà del món, però no un ciutadà de Mississipí.”