Els dos partits de quarts de la Champions seran, fins ara, els més importants des que jugo al primer equip del Barça. Em faria molta il·lusió anar a la final a quatre de Colònia
Martí Soler (Barcelona, 2003) pertany a la plantilla del Barça Atlètic, però des del desembre figura en la dinàmica del primer equip per suplir la baixa de llarga durada d’Aitor Ariño. El tècnic, Carlos Ortega, va descartar fer cap fitxatge i va apostar pel jove extrem esquerre del filial. Soler va assumir el repte i ha complert de sobres les expectatives per anar assolint tots els objectius marcats. Amb la lliga al sarró, aquest cap de setmana toca la final a vuit de la copa a Santander, amb el debut contra el Torrelavega (15.30 h), i a partir de la setmana vinent, els quarts de la Champions contra el GOG Gudme, l’últim escull abans de l’anhelada final a quatre de Colònia.
Ja som a les portes de la fase final de copa. Serà una altra gran oportunitat per ampliar el seu palmarès amb el primer equip del Barça.
Sí, al Barça sempre tens l’oportunitat de guanyar molts títols i això també m’ajuda per anar creixent com a jugador.
Veient els resultats de la lliga Asobal, sembla impossible que hi pugui haver cap altre desenllaç diumenge que no sigui la 27a copa del Rei del Barça, i la desena consecutiva.
En certa manera és un hàndicap per a nosaltres perquè tothom s’espera que ho guanyem tot. En competicions d’un partit també és complicat perquè el nivell del Barça a la lliga Asobal és molt alt, però la resta d’equips no tenen res a perdre i nosaltres tot al contrari.
Més enllà de la copa, suposo que fa temps que tenen marcats en vermell els quarts de la Champions contra el GOG Gudme.
Fa temps que hi treballem. És un equip danès que ens pot plantejar moltes variants diferents. Serà una eliminatòria dura. Fins ara, seran els dos partits més importants des que jugo amb el primer equip del Barça. Encara no m’ho crec.
L’ha sorprès que eliminés l’Aalborg en els vuitens de final?
Sí, però també hi havia diversos jugadors del GOG que feia uns partits que estaven a un gran nivell. Es tracta d’un gran equip.
Serà l’últim sedàs abans de l’anhelada final a quatre de Colònia.
Em faria molta il·lusió d’anar-hi. No hi he estat mai, ni com a espectador. Tinc amics que hi han estat i tothom diu que és impressionant.
Ja fa pràcticament mig any que està en dinàmica del primer equip. Quin balanç en fa?
Molt positiu. En el primer equip aprens coses contínuament, a cada entrenament reps indicacions dels companys sobre algun llançament o sobre aspectes defensius i això t’ajuda molt a millorar. Quan miro al principi, quan vaig començar amb el primer equip, i em veig ara, trobo que he evolucionat molt.
Suposo que un dels millors elogis que pot rebre és que l’aficionat no trobi a faltar els lesionats, no?
Jo he intentat oferir el màxim nivell i fer sempre el que l’entrenador em demanava, i intentar suplir la baixa de l’Aitor [Ariño] al màxim de bé possible.
Ja fa un parell de temporades que alterna el Barça Atlètic amb el primer equip. Aquesta situació s’allargarà o té altres plans per a la temporada vinent?
Són coses de les quals ja es parlarà, però jo estic encantat d’estar aquí i ajudar el club de la meva ciutat.
El seu excompany d’equip, Bruno Reguart, està cedit al BM Granollers. Es planteja que una cessió pugui fer de pont abans d’estabilitzar-se al primer equip?
Tot el que sigui continuar vinculat amb el Barça pot ser un bona opció.
Quins són els seus referents?
Sempre he dit que m’agrada molt l’Aleix Gómez, sobretot quan anava amb les seleccions de categories, però ara també em fixo molt en el Dylan Nahi o aquests tipus d’extrems que són més polivalents i poden defensar el segon i l’avançat.
Precisament, aquesta és la seva tipologia, pel fet de ser un extrem alt. Pensa que aquesta condició li pot obrir més portes en la seva carrera?
És un punt fort que tinc i que sempre m’ha caracteritzat, també en els partits amb la selecció espanyola.
Durant algunes setmanes ha compartit la posició d’extrem amb un altre jugador del filial, Ian Barrufet. Què en destacaria?
És un gran jugador, que té moltíssim futur al davant, però sobretot el destacaria com a persona. Som molt amics. Seria ideal que en el futur poguéssim compartir aquesta posició en el primer equip.