El Barça es guardava la seva millor versió per a la final de Santander. Amb una gran defensa i letal al contraatac, l’equip blaugrana va posar els fonaments per neutralitzar la proposta del Logronyo, que ja arribava molt desgastat al final de festa, i va segellar amb contundència la seva 27a copa del Rei, la desena consecutiva. El jugador més valuós del partit va ser el porter danès Emil Nielsen, que amb setze aturades es va convertir en un malson per als jugadors rivals, especialment en la segona meitat. A l’hora d’aixecar el trofeu, el capità Gonzalo Pérez de Vargas va cedir l’honor a Haniel Langaro, que havia reaparegut en les semifinals després d’una lesió de llarga durada per un trencament del tendó d’Aquil·les a principis de desembre.

La consigna del Logronyo era clara: intentar alentir el ritme per frenar la velocitat de joc blaugrana. En un primer moment, l’equip de La Rioja va respondre a l’intercanvi amb atacs amb set jugadors, però la recuperació de pilotes i els gols a porteria buida del conjunt de Carlos Ortega van obrir la primera escletxa en el resultat (13-9). El temps mort de Miguel Ángel Velasco no va acabar de funcionar perquè els blaugrana van tornar a agafar embranzida i, a còpia de contraatacs, van obtenir un avantatge màxim de nou gols (18-9). El tècnic del Logronyo es va veure forçat a tornar a aturar el partit. Aquest cop els seus jugadors van poder frenar la sagnia i si més no van reduir el desavantatge abans del descans (20-13).

En la posada en escena de la segona meitat es va repetir el guió. El Logronyo persistia amb els atacs amb set jugadors, però les bones intervencions de Nielsen i l’eficàcia en els llançaments a porteria dels seus companys van burxar la ferida fins al 24-14. Amb la final encarrilada, Ortega va poder dosificar els seus jugadors i donar descans a alguns dels homes amb més pes de la plantilla pensant en el decisiu duel de dijous a la pista del GOG Gudme, corresponent a l’anada dels quarts de final de la Champions.