Records de Belgrad
Waterpolo. Fran Fernández, que ja ha penjat el casquet, i el capità Felipe Perrone són els únics supervivents de l’Atlètic Barceloneta que ja van guanyar el primer bronze en la Champions del 2013
L’1 de juny de 2013 el CN Atlètic Barceloneta obtenia la medalla de bronze i pujava per primer cop al podi de la Champions després de vèncer enmig d’un ambient infernal el Partizan (10-11) en el Banjia Sports Centre, a Belgrad. Amb Santi Fernández a la banqueta, aquell partit va significar el comiat per la porta gran del capità David Martín, actual seleccionador espanyol. Una dècada després, l’equip mariner ha tornat a pujar al tercer graó del podi, també a la capital sèrbia, en aquest cas a la piscina d’un club amb pocs anys de recorregut, el Novi Beograd, fundat el 2015. En aquell podi primigeni del Barceloneta ja hi eren Felipe Perrone, l’actual capità, i Fran Fernández, que dissabte va penjar el casquet.
Una dècada a l’elit
En aquests deu anys de trajecte, l’Atlètic Barceloneta ja ha estat capaç de conquerir una Champions (2014) i dissabte va assolir la quarta medalla de bronze (2013, 2015, 2018 i 2023) al seu palmarès. A l’hora del seu comiat, Fran Fernández (Madrid, 1986) va passar balanç a l’evolució de l’equip mariner en les competicions europees: “Ara et venen al cap una pila de records i de dades que poden resultar estúpids, però un comença a fer connexions i efectivament fa deu anys a Belgrad vam obtenir la primera medalla a la Champions. En aquell moment es va obrir la porta a somiar, vam veure que hi érem a prop. Hem passat anys fantàstics. Anteriorment, quan vam començar en el Barceloneta, anàvem per Europa i com a poc ens clavaven una pallissa a cada partit. Però el projecte que tenien en Julian García [el president] i en Santi Fernández [ara director esportiu] era clar. Es tractava d’anar rodant l’equip, d’anar agafant experiència i ja hem guanyat una Champions [el 2014] i hem aconseguit posar el club entre els millors d’Europa. Cada any som uns dels candidats i és per sentir-se’n orgullós.” Abans de l’últim partit de la seva carrera, Fran va enviar un missatge als seus companys de vestidor: “Els he dit que en els pròxims tres anys hem de tornar a disputar una final europea. Hi som a prop i espero poder contribuir-hi complint un altre rol.” Llicenciat en fisioteràpia, Fernández fa anys que dirigeix un centre mèdic al servei dels socis del club mariner. Més enllà d’aquesta feina, el jugador d’origen madrileny es podria incorporar també a la part esportiva del club. “Espero poder aportar l’experiència de tots aquests anys i tot el coneixement que tinc del club i dels seus valors per poder-los transmetre. Estic agraït que el club vulgui comptar amb mi. Em sento molt estimat i valorat.” Fran, que el 21 de juny farà 37 anys, va arribar al club mariner provinent del Real Canoe quan només en tenia 18 i més enllà dels èxits europeus té el rècord de títols de lliga, amb disset.
De la mateixa generació
Granados, el jugador més valorat
Tot i no poder assolir el títol amb el Novi Beograd, el català Álvaro Granados va ser elegit el jugador més valuós de la final contra el Pro Recco (11-14), en què va anotar 5 gols. L’exjugador de l’Atlètic Barceloneta va valorar el canvi d’aires: “He crescut com a persona i com a jugador. M’he hagut d’adaptar a un altre país, a un altre idioma, a un altre equip i a un altre tipus de waterpolo, però estic content de la decisió presa.”
Torna el format de final a quatre
Durant el cap de setmana a Belgrad la LEN va anunciar alguns canvis importants en el nou format de la Champions amb vista al curs vinent. D’entrada s’eliminen les invitacions per tres anys i s’abandona la final a vuit, per recuperar la final a quatre. En aquest sentit, enguany es tancava l’acord de tres temporades amb Belgrad com a seu de la competició i tot queda obert amb vista al curs vinent. Les dates de la F4 seran del 6 al 8 de juny. De fet, la temporada 2023/24 serà excepcional perquè coincidiran en pocs mesos l’europeu de Netanya (Israel), al gener, el mundial de Doha, al febrer, i els Jocs Olímpics de París, entre juliol i agost. Amb tots aquests condicionants, s’haurà de veure quin recorregut tenen els canvis.
