El Barça tomba l’Inter i es jugarà el títol amb el Jaén
Futbol sala. L’equip blaugrana fa un plantejament pràctic a Torrejón i afrontarà una final de lliga inèdita amb el conjunt andalús, botxí del Palma
Inter (0) 2 Barça (2) 4
INTER FS:Herrero; Gómez, Lazarevic, Martel, Fits –cinc inicial–; Polo, Carlao, Cecilio, Sepe, Tipodi, Drahovsky, Montero i Borja.BARÇA:Feixas; Coelho, Marcenio, Catela, Pito –cinc inicial–; Dídac (p.s.), Antonio, Sergio González, Dyego, Harrison, Matheus, Adolfo i Ortiz.GOLS:1-0 (3’) Raúl Gómez. 1-1 (6’) Antonio. 1-2 (30’) Coelho. 2-2 (31’) Fits. 2-3 (31’) Pito. 2-4 (39’) Adolfo.ÀRBITRES:Madorrán i Apezteguia.El Barça s’havia proposat segellar l’accés a la final a Torrejón de Ardoz, sense haver d’esperar a un tercer assalt al Palau Blaugrana, i ho va aconseguir amb un joc més pràctic que brillant. Les intervencions de mèrit de Miquel Feixas, que va continuar de titular sota els pals, i l’aportació de Pito van servir per desarborar el joc del rival. El Barça es jugarà el títol de lliga contra el Jaén, que va consumar la sorpresa contra el Palma, vigent campió europeu, i el va tornar a vèncer (1-0) en el segon partit de semifinals.
Pito va disposar d’una doble oportunitat només de començar que va propiciar una doble aturada de Jesús Herrero. Però l’Inter tenia la consigna molt clara. Plantejava una pressió molt avançada per dificultar la sortida de pilota blaugrana. Així va arribar el primer gol local. Raúl Gómez va pispar la pilota a Catela i tot sol davant de Miquel Feixas no va perdonar (3’). Amb les primeres rotacions va arribar la rèplica del Barça. L’ala colombià del filial Harrison Santos, en els seus primers minuts en el play-off, va assistir Pito, que des de la posició de pivot va deixar la pilota morta als peus d’Antonio perquè afusellés la porteria rival (6’). La intensitat defensiva dels de Pato va costar car perquè després de 8 minuts ja havien acumulat 5 faltes. En el tram final de la primera meitat el partit es va descontrolar. Feixas va haver de fer diverses intervencions de mèrit i Velasco va demanar temps mort per posar ordre. L’esperada sisena falta de l’Inter va arribar als 17 minuts, en una puntada de Fits a l’altura del coll de Matheus. Antonio va ser l’encarregat d’executar el doble penal, però Herrero va rebutjar la pilota. La història es va repetir a l’altra banda amb el mateix resultat, ja que Feixas va repel·lir amb l’espatlla el xut d’Eric Martel.
Imprecisions i frenesí
El primer avís del Barça en la segona meitat va venir d’una triangulació entre Matheus, Marcenio i Pito, que va tornar a topar-se amb Herrero. El partit, però, va entrar en una fase de cert desconcert, sense continuïtat, amb imprecisions, nervis i possessions molt curtes. Una canonada de Coelho en contraatac va obrir la porta a un minut i mig de frenesí. El xut del tanca portuguès va entrar a porteria (30’) després de topar al travesser. Fits va replicar en una ràpida transició (31’), però el Barça va tornar a prendre la iniciativa (2-3) en un xut de Pito (31’). L’acció va ser pràcticament calcada de la de Coelho. Un minut i mig d’autèntica bogeria. Després de la voracitat ofensiva va tornar la calma. A 3:50 del final, l’equip madrileny se la va jugar amb el porter jugador. El Barça va resistir i Adolfo, el millor defensor, va recuperar una pilota per signar la sentència a 4 segons del final.