Comptes pendents per engrossir el palmarès

Champions. El Magdeburg, botxí en les dues últimes finals de la Super Globe, és el penúltim escull del Barça, que aspira a la dotzena corona europea a Colònia

Xavier Agustí - colònia

Com si es tractés d’un déjà vu, arriba el mes de juny i el Barça torna al majestuós Lanxess Arena de Colònia. Cap equip ha viscut tantes experiències i té el bagatge del conjunt blaugrana en la catedral de l’handbol europeu. El Barça estarà per onzena vegada en catorze edicions entre els quatre escollits en la festa de final de curs. A Colònia ja hi ha guanyat quatre (2011, 2015, 2021 i 2022) dels onze títols de la Champions que atresora al seu palmarès. En aquesta ocasió, el conjunt de Carlos Ortega arriba a la final a quatre sense urgències. Els dos títols consecutius i una trajectòria impecable, tant a la fase de grups com en els quarts de final (15 victòries i un empat) han donat molta tranquil·litat i estabilitat al projecte. Potser per això el tècnic andalús va haver de fer un toc d’atenció a la plantilla, que després de superar el GOG Gudme en els quarts de final es va prendre un respir. A l’hora de la veritat segur que el conjunt blaugrana exhibirà la seva capacitat competitiva. L’any passat es va convertir en el primer equip a revalidar títol a Colònia i aquest cop vol continuar engrossint els seus números amb una tercera corona consecutiva.

En territori hostil

El penúltim escull del Barça cap a la seva dotzena Champions serà el Magdeburg (15.15 h per Esport 3). L’equip alemany s’estrena en la final a quatre, però hi ha molts motius per tenir-lo en consideració. Per començar, els dos últims precedents, en les finals de la Super Globe (33-28 el 2021 i 41-39 en la pròrroga el 2022), van afavorir als de Bennet Wiegert. En el mundial de clubs, Omar Magnusson va clavar 12 gols al Barça, però aquest cop serà baixa per lesió. “Magnusson és un jugador important, però ha aparegut Kay Smits i ho està fent igual o millor que ell. També han fitxat Vladan Lipovina com a segon espasa de Smits, amb ajudes puntuals en atac i canvis defensius. No penso que sigui una baixa significativa. A més, en els últims partits ja han recuperat Kristjansson”, remarca Ortega. Com a conjunt germànic, el Magdeburg també tindrà guanyada la batalla de les grades, tot i l’esforç dels 250 culers que animaran el conjunt blaugrana. Per al Barça, però, això no serà cap novetat. “A Colònia l’equip ja està acostumat a jugar en territori hostil”, sentencia el tècnic andalús.

Tot el bon joc i les bones sensacions que ha transmès l’equip durant tot el curs, el capità Gonzalo Pérez de Vargas recorda que al Lanxess Arena ja han viscut tot tipus de situacions: “Hi hem arribat de favorits i hem perdut, hem jugat sense ser-ho i hem guanyat, no érem favorits i hem perdut. Tots els escenaris estan presents i per part nostra farem tot el possible per apropar-nos a aquest somni de guanyar una tercera Champions seguida.” Gonzalo admet que el paper dels porters tornarà a ser clau: “Si mires l’històric de les últimes edicions, els equips que han guanyat és perquè els seus porters han estat millors que els altres. Nosaltres [amb Emil Nielsen] anem amb la confiança d’haver fet una molt bona temporada, però això no és garantia de res.”

Els altres aspirants

En l’altra semifinal (18 h), el PSG de Ferran Solé i David Balaguer continuarà persistint per guanyar la primera Champions, mentre que el Kielce pugnarà per accedir a una altra final, amb el record molt present d’haver perdut en l’última edició en l’agònica tanda de penals contra el Barça (37-35).