Ciclisme

Pels camins del Tour 2023

Etapa 1. Bilbao-Bilbao

Ja fa dies que Bil­bao espera aquest dia. Els car­rers estan plens de referències al Tour i a cada can­to­nada hi llu­eix l’eslògan ofi­cial “Ongi eTOURri”, una adap­tació de l’Ongi etorri de ben­vin­guda en basc. L’enre­ves­sada estruc­tura del Gug­gen­heim ser­veix d’icona de l’inici de l’etapa i l’ara­nya de bronze de Bour­ge­ois vigi­larà de prop els 176 ciclis­tes, dis­po­sats a seguir el curs del riu, que els bas­cos ano­me­nen Ibai­za­bal i els cas­te­lla­no­par­lants Ner­bion.

Des de l’any 1893 a Bil­bao s’hi orga­nit­zen cur­ses de cir­cuit i car­re­res per car­re­tera. Un dels cor­re­dors més popu­lars de la seva època, Vicente Fatras, es va con­ver­tir en dipu­tat repu­blicà abans de ser assas­si­nat pels fran­quis­tes a Miranda de Ebro l’any 1936, a l’inici de la Guerra d’Espa­nya.

Pri­moz Roglic va alçar els braços a Bil­bao a la meta de la Volta al País Basc el 2017 i el 2021. Entre els cor­re­dors nas­cuts aquí des­ta­quen per haver par­ti­ci­pat en el Tour de França, en par­ti­cu­lar Iñaki Gas­ton, vuit vega­des entre 1985 i 1993, Ramon Gon­za­lez Arri­eta, amb qua­tre par­ti­ci­pa­ci­ons entre 1992 i 1995, César Solaun el 1998 i 1999, però també Edu­ardo González o David Her­rero, que hi van par­ti­ci­par una vegada.

El grup mul­ti­co­lor sor­tirà just des de l’entrada de San Mamés, el nou estadi de l’Ath­le­tic Club, cons­truït en el mateix indret que l’edi­fici cen­te­nari que el va pre­ce­dir. L’Ath­le­tic és el club mític de Bil­bao, el dels Pic­hichi, Goros­tiza, Zarra, Iri­bar, Uri­arte, Goiko­et­xea i Alkorta. Els bilbaïns sem­pre han ano­me­nat el seu estadi com “la cate­dral”, no fos cas de con­fon­dre-ho amb la residència geriàtrica del mateix nom.

Després de donar unes quan­tes vol­tes en ziga-zaga per la ciu­tat, tra­ves­sa­ran la Ria per l’Are­at­zako Zubia, el pont de l’Are­nal que tra­vessa cap al luxós barri d’Abando i d’allà ja començaran a remun­tar els turons que envol­ten la ciu­tat, pujant i bai­xant del coll de Laukiz, per després diri­gir-se cap a Getxo, pas­sant per les Are­nes, pel cos­tat del Bizkaiko Zubia, el pont que uneix el sec­tor amb Por­tu­ga­lete, amb una bar­queta pen­jant.

El Tour segueix cap a Sopela, el poble natal de Joane Somar­riba, ciclista basca que va gua­nyar dos Giros i tres Tours con­ver­tint-se en la millor dona ciclista del seu temps. Després el grup baixa cap a Gor­liz i Bakio, i puja cap al coll de Gaz­te­lu­gat­xeko Doni­ene o San Juan Gaz­te­lu­gat­xeko, un indret famós per una ermita col­gada en un illot. Tot seguit es baixa cap a Ber­meo i es rodeja la ria de Mun­daka fins a Ger­nika, per tor­nar a fer una volta per la costa bis­caina i tor­nar a pas­sar per Ger­nika, pot­ser per recor­dar als des­pis­tats el valor simbòlic d’aquesta població.

Segu­ra­ment els tele­es­pec­ta­dors no ho sen­ti­ran i els ciclis­tes encara menys, però rodant per aquests pai­sat­ges algú pot recor­dar encara aquells ver­sos de Blas de Otero: «Si vaig obrir els lla­vis per veure el ros­tre / pur i ter­ri­ble de la meva pàtria, / si vaig obrir els lla­vis fins a esquinçar-me’ls, / em queda la paraula.»

Ens queda la paraula i també una estona d’etapa, pels turons de Lar­ra­betzu i Lezama; després Zamu­dio, Derio i Son­dika amb l’aero­port a qua­tre pas­ses de Bil­bao, on espera als ciclis­tes l’arri­bada al parc d’Etxe­bar­ria i el pri­mer mallot groc.

“Ongi eTOURri”, Bil­bao fa olor de ferro rove­llat i de bacallà al pil-pil, i pot­ser ara sí que és hora de tor­nar a Otero, perquè si hem patit la set, la gana, tot el que era nos­tre i va resul­tar ser res, si hem segat les ombres en silenci, ens queda la paraula.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)