Amorebieta-Etxano és el nom oficial de la fusió de dos municipis l’any 1951, però el nom acceptat per l’acadèmia basca, l’Euskaltzaindia, és Zornotza. Des de l’any 2000 no hi ha semàfors a la població i en el seu lloc s’hi han instal·lat rotondes, però, sobretot, els entremaliats habitants de la vila han demostrat el seu enginy d’una altra manera, perquè a Amorebieta van inventar la sopa d’all, o si més no, la sopa d’all amb bacallà, que aquí anomenen Zurrucutuna i ningú, que se sàpiga fins ara, ha visitat la població sense provar-la.

Els ciclistes seran l’excepció i sortiran d’Amorebieta sense tastar la sopa, i es dirigiran cap a Durango, on giraran cap al coll de Trabakua i el de Milloi, per després baixar, travessant per terra de pelotaris, cap a Lekeitio i Ondarroa, ports de pesca rivals. Seguiran la costa guipuscoana per Mutriku i Deba, passant pel coll d’Itziar, cap Zumaia, on hi la casa-museu de Zuloaga; Getaria, on va néixer Balenciaga; i Zarautz, la ciutat on viu Haimar Zubeldia, el més discret dels grans corredors bascos. Va participar en setze Tours de França i va acabar cinc vegades entre els deu primers.

Després de pujar al coll d’Orioko-Benta, la cursa tornarà a passar per la noble i fidel Sant Sebastià –que alguns qualifiquen de “kaskarinak i ñoñostiarrak”, ciutat de caps verds i de nyonyos– i creuaran per Errenderia i Oiartzu. A Irun, terra de pas, travessaran la frontera cap a Hendaia i ja hauran entrat, vulgues que no, en els paisatges d’ofici del Tour. El mar d’Hendaia no és el Mediterrani de Trenet, però tant li fa, perquè ressonarà a les orelles el nostre himne triomfal d’inici de qualsevol viatge cap al nord.

Immediatament, el gran grup multicolor travessarà Sant Joan Lohitzune –en basc Donibane Lohizune i en francès i Saint-Jean-de-Luz–, on gairebé tothom llueix al pit un cocodril en honor a René Lacoste. Per variar una mica i per a estalviar-se la línia recta, els ciclistes giraran cap a l’interior, passaran per Saint-Pée-sur-Nivelle i Ustaritz, abans d’arribar a Baiona.

Pernils de Baiona, xocolates de Baiona i les festes de Baiona. Aquí va néixer René Cassin, jurista i jutge, Premi Nobel de la Pau de l’any 1968. La població és just a la frontera lingüística entre el gascó i el basc, i el territori s’anomena popularment com a País Charnègo, però la gent canta en els establiments de begudes, drets a la barra amb un got a la mà i sense preguntar si un és xarnego o no. Una catedral gòtica, un Château-Vieux i un Château-Neuf, acaben d’acomboiar el paisatge i d’omplir les pàgines de la guia turística. Tot ens indica que ja ha començat el Tour, el nostre Tour de veritat. Mentrestant, a París, la banlieue es revolta per la mort d’un adolescent de disset anys dimarts passat, per un tret de la policia en un control de trànsit.