Un Tour monumental
Tadej Pogacar guanya l’etapa del Tourmalet, després d’aguantar la tàctica dels Jumbo amb Wout van Aert fent la feina a Jonas Vingegaard, nou líder amb 25 segons sobre l’eslovè
Octave le Géant és el monument al primer corredor que va coronar el Tourmalet al Tour, el 21 de juliol del 1910, en una etapa de 326 quilòmetres entre Luishon i Baiona. Una icona del ciclisme a la meca dels aficionats, que ahir van xalar de valent amb una etapa en què Tadej Pogacar es rescabalava del fiasco de dimecres amb una victòria en solitari en el final a Cautarés-Cambasque (1a). Primer, resistint a dos atacs de Jonas Vingegaard i, després, deixant enrere el darrer campió i nou líder de la general, a qui avantatjava de 24 segons a la meta, que amb els 4 de la bonificació, escurcen en la meitat el temps cedit a Laruntz. L’eslovè va fer els últims 3 quilòmetres a 27,9 km/h de mitjana –no intentin acabar un port de primera a aquesta velocitat, i menys després d’un altre port de primera enllaçat amb una categoria especial– i el danès, derrotat i a qui esperava el mallot groc que no duia des de París l’estiu passat, a 26,4. El van superar Simon Yates (27,3), segon en la primera etapa, quan el seu bessó Adam se situava primer; la darrera esperança del ciclisme espanyol, Carlos Rodríguez (26,8), i el mallot groc Jai Hindley (26,6).
Desena victòria d’etapa per a Pogacar al Tour l’endemà de veure’s contra les cordes i en una jornada en què els Jumbo havien desplegat una ofensiva des del minut 1 amb Wout van Aert llançant el primer cop de pedal amb la sortida real. Quedaven 3.740 m de desnivell positiu i el genial corredor belga va marcar la pauta durant 140 quilòmetres, només cedint el cap de cursa a 4,6 per acabar i un cop coronat el Tourmalet (HC) després d’haver superat Aspin (1a) i per esperar els dos favorits al triomf mentre la resta dels escapats –quatre– baixaven carretera avall fins que els atrapaven de nou.
El vent a la cara
El més combatiu de la jornada per segon dia liderava una escapada en què hi hauria fins a 20 homes i amb els Jumbo estirant, també, el grup de favorits. Una ofensiva que serviria a Neilson Powless (EF) per recuperar el mallot de la muntanya i, sobretot, perquè Jai Hindley (Bora) cedís el mallot groc al cap d’un dia. L’australià va ser sisè i ara és tercer en la general després de no resistir el ritme dels dos primers pujant el Tourmalet, quan Vingegaard encara comptava amb Kuss. El pas per La Mongie seria la traca perquè el nord-americà acabava la seva tasca de desgast i el danès llançava el seu primer atac al rival pel groc. El mallot blanc no tenia problemes per agafar la roda i, de fet, només a la baixada del mític port cedia uns metres abans que es trobessin Van Aert. Al darrere, els Bora havien d’agafar la responsabilitat en un grup on hi havia David de la Cruz i Antonio Pedrero.
Els velocistes agafen el protagonisme avui i demà, amb Jasper Philipsen havent guanyat els dos antecedents. El següent plat fort per a la general, demà passat amb el final a Puèi Domat (HC), que torna després de 35 anys amb els últims 4 quilòmetres per sobre l’11% i el record del frec a frec entre Jacques Anquetil i Raymond Poulidor el 1964.