Un volcà rovellat

Michael Woods (Ottawa, 1986) era una promesa de l’atletisme que amb 17 anys corria els 1.500 en 3:42. Les constants lesions als turmells li van donar el sobrenom de rusty (‘rovellat’) i el van fer pujar a la vella bici del seu pare el 2011. El seu rècord en l’ascensió a Haleakala, la més llarga del món –el volcà de Hawaii té 56 quilòmetres–, no va passar desapercebut per a Ryder Hesjedal i Jonathan Vaughters, que se l’enduien a l’EF. També en un volcà arribaria la primera victòria d’etapa del canadenc en el Tour, que va deixar enrere Matteo Jorgenson (Movistar) a 450 metres. “En cap moment pensava a guanyar, sinó a fer una contrarellotge, sense tenir en compte com de dur seria”, explicava Woods, que destacava el contrast entre estar amb la multitud i quedar en silenci en els últims 4 quilòmetres. El nord-americà del Movistar, quart a meta, tenia un coixí de 2:16 a 5 quilòmetres, però anar sol els últims 40 quilòmetres li va passar factura, després de 20 amb constants atacs entre els catorze membres de la fuga.

Creu per a De la Cruz

David de la Cruz va ser desè, després de quedar sense possibilitats per un problema mecànic a 22 quilòmetres que el va obligar a canviar de bici quan anava amb Neilson Po·less (EF), Matej Mohoric (Bahrain) i Mathieu Burgaudeau (TotalEnergies) perseguint Jorgenson a menys d’un minut. Woods encara estava en el que quedava de la fuga, de la qual era el segon millor en la general –32è a 28:16– i que havia iniciat Victor Campenaerts (Lotto) de primer moment, amb el vallesà entrant de bracet amb el seu cap de files, Alexey Lutsenko (Astana).