La veritat és que no m’havia arribat a imaginar mai que em podria classificar per a uns Jocs Olímpics. Quan era petita i veia la vida que portava el meu germà Aleix, sempre ho veia com una vida molt sacrificada i no m’imaginava que jo aniria per aquest camí i que arribaria a competir a escala internacional amb les millors del món.

Ha estat tot un èxit, gairebé no puc demanar més! Sempre es pot demanar una mica més, però la veritat és que ha sortit tot molt bé, gairebé rodó, i crec que he competit molt bé, i a més he pogut estar acompanyada de la meva família, la meva parella, els meus entrenadors i de tota la gent que sempre em dona suport. I això crec que m’ha donat un impuls per arribar on m’havia proposat. Òbviament sabia que endur-se una medalla no seria gens fàcil, perquè a Europa és on hi ha més nivell en pentatló, però al final han sortit bé les coses i estic molt orgullosa i feliç d’anar pel bon camí.

Suposo que el meu sostre va una mica relacionat amb les condicions que m’envolten aquí a l’Estat espanyol, perquè som una federació petita, tenim pocs tècnics que realment dominin sobre el pentatló, i de fet també som pocs atletes. Al final, quan tens una bona estructura que realment t’ajudi a millorar, doncs això t’impulsa a millorar marques i a fer un passet endavant cada dia. I això nosaltres no ho tenim, i en aquest sentit el que faig és apropar-me al meu germà, que té molta experiència en el món del pentatló. Tenim molta confiança, ens coneixem molt bé, i ell em pot ajudar molt en les proves físiques, sobretot en la prova d’esgrima. Practicar i entrenar-me amb ell m’està funcionant. En aquest sentit tinc sort, però el camí no sempre és fàcil.

Evidentment que desitjo un podi olímpic. Jo treballaré com fins ara per aconseguir-lo i faré el que faci falta per arribar-hi, però després potser arriba el dia i no es donen les condicions, perquè tothom pot tenir un mal dia, i això també forma part de l’esport. Al final també és una mica de sort, tenir el dia, trobar-te bé. Però sens dubte que a París faré tots els possibles per endur-me una medalla.

Ara faré el mundial sènior a l’agost, que és a Bath (Regne Unit), i evidentment no és una superprioritat, perquè si anava al mundial precisament era per intentar aconseguir plaça olímpica per si l’europeu no anava bé. Llavors, doncs bé, intentaré arribar al millor resultat possible, però sense tenir aquesta pressió. Després del mundial tindré una mica de descans, i, com que tot és nou i acaba de passar, encara hem de planificar com podem preparar-nos per a París de la manera més intel·ligent possible, i també es tractarà de seleccionar quines copes del món fem, a quines ens presentem, si fem l’europeu o el mundial, i tampoc farem gaire càrrega de competicions, perquè no crec que sigui necessari. I pel que fa a entrenaments, doncs es tractarà de seguir una mica en la mateixa línia d’ara.

Està sent molt especial i per a mi és molt satisfactori haver arribat fins aquí. Però bé, al final crec que no és el més important, sinó que la satisfacció personal és més pel recorregut que he dut a terme i tot el sacrifici que hi ha al darrere. Però, evidentment, ser la primera catalana i espanyola a aconseguir-ho és un orgull, i ho gaudiré encara més per aquest motiu.

Ens entrenem entre cinc i sis dies a la setmana, i entre tres i sis hores al dia, fent entre dues i cinc disciplines diàries. Tenint en compte això, intentem descansar tant com podem entre sessions, perquè són entre dues i tres sessions al dia, així que és molt important prioritzar el descans i fer totes les pauses necessàries per recuperar-se entre entrenaments.

El secret per tenir una bona base és tenir la base física des de ben petit. I per a les tècniques, crec que la recomanació seria no començar gaire tard, perquè al final són esports que necessiten molts anys d’experiència, sobretot amb les tècniques, i a partir de certa edat costa agafar un bon nivell si no ho tens per la mà des que ets un nen. I la disciplina que domino més, clarament, és la combinada, la cursa i el tir, que és la prova que es fa seguida, la prova final. Crec que sempre ha estat la meva prova estrella ja des de petita. Evidentment, l’he anat perfeccionant, i aquest any crec que he fet un salt molt important i he pujat molt de nivell. Puc assegurar que aquest any he estat en el top 5 en totes les competicions. De fet, en la majoria he guanyat la prova combinada.