Pello Bil­bao (Ger­nika, 1990) és l’home del dia en el retorn del Tour després de la pri­mera jor­nada de des­cans. Una etapa que el basc del Bah­rain no obli­darà mai perquè va ser la seva pri­mera victòria en la Grande Bou­cle , que corre per quart cop, i la ter­cera del seu pal­marès en una gran –dues al Giro el 2019–. I perquè la va poder dedi­car a Gino Mader, com­pany de l’equip que diri­geix Xavi Flo­ren­cio, mort el 16 de juny a la Volta a Suïssa.

Bil­bao va posar fi a cinc anys sense victòries d’un cor­re­dor de l’Estat espa­nyol al Tour, perquè des que el també basc Omar Fraile (San­turtzi, 1990) va alçar els braços a la cator­zena etapa quan cor­ria amb l’Astana hi havia hagut una tra­vessa pel desert de 99 eta­pes a la qual hau­ria pogut posar fi, també ahir, Anto­nio Pedrero. El ter­ras­senc del Movis­tar va ser sisè a la meta en una arri­bada en la qual Bil­bao va impo­sar la seva major punta de velo­ci­tat res­pecte dels altres cinc can­di­dats, en una jor­nada de molt de des­gast per com va cos­tar fer l’esca­pada, per l’alta tem­pe­ra­tura al massís Cen­tral –es van superar els 40 graus– i pel per­fil ondu­lat, amb cinc ports –tots de ter­cera menys un, el ter­cer, que era de segona cate­go­ria–. Pri­mer dels tres dies en què s’espe­ren pocs can­vis en la gene­ral, fins demà pas­sat, que torna la mun­ta­nya, més enllà del salt que va fer Pello Bil­bao, que va començar onzè a 7:37 i es va situar cinquè superant els dos ger­mans Yates. “Només pen­sava en l’etapa, m’era igual si per­dia les opci­ons a la gene­ral; gràcies a l’equip i a Gino per aquesta ins­pi­ració”, va dir. La d’avui està des­ti­nada als velo­cis­tes, men­tre que la de demà s’assem­bla més a la d’ahir, amb un cara­mel per a l’esca­pada si arriba a meta perquè hi ha dos ports de segona en els dar­rers 50 quilòmetres com a ape­ri­tiu a la tri­lo­gia alpina fins diu­menge.