Etapa 14. Annemasse - Morzena Les Portes du Soleil

Anne­masse, a l’Alta Savoia, és gai­rebé una part de l’aglo­me­ració de Gine­bra, encla­vada con­tra els turons amb vis­tes al Léman, viu en gran part dels sous fabu­lo­sos que es paguen a l’altre cos­tat de la fron­tera, un fet que pro­voca la bretxa entre ingres­sos i riquesa més fla­grant de l’Estat francès. Les pre­ci­o­ses vil·les s’ama­guen dar­rere d’altes tan­ques i les acti­vi­tats d’oci s’ori­en­ten prin­ci­pal­ment a la mun­ta­nya, el sen­de­risme... L’únic senyal exte­rior d’èxit és el cotxe: els SUV potents omplen els car­rers i els con­ces­si­o­na­ris fan for­tuna. Jean Lain Auto­mo­bi­les, espe­ci­a­lit­zada en ber­li­nes ale­ma­nyes, ocupa el ter­cer lloc de dis­tri­bució a França.

La ruta d’avui dibuixa una línia sinu­osa per l’Alta Savoia, per poder enfi­lar tota una sèrie de colls de mun­ta­nya. Para­do­xal­ment, en aquest pai­satge verd, el pri­mer poble que tro­ba­ran es diu Con­ta­mine, Con­ta­mine-sur-Arve. Tot seguit vin­dran: Saint-Andre-de-Böege, Böege i Brent­honne, on hi ha el Château d’Avully amb les seves impres­si­o­nants vis­tes del llac Léman, que és un exem­ple típic de cases for­ti­fi­ca­des del segle XIII, actu­al­ment es pre­senta en forma de recinte qua­dran­gu­lar de 26 metres d’amplada i 34 de llarg, envol­tat de fos­sats. Si els ciclis­tes no el poden veure, ja el veu­ran els tele­es­pec­ta­dors.

Dar­re­ra­ment, aquests parat­ges de l’Alta Savoia han estat el camp de bata­lla de les peti­tes coo­pe­ra­ti­ves lle­te­res comu­nals, con­tra les grans empre­ses que volen impo­sar les lleis del seu mono­poli. Aquest estiu ha sal­tat la notícia que el gegant agro­a­li­men­tari Lac­ta­lis s’ha fet càrrec, amb la seva filial local Poc­hat & Fils, del negoci de for­mat­ges de l’Alta Savoia Ver­dan­net, una empresa fami­liar des de fa qua­tre gene­ra­ci­ons. Ver­dan­net ela­bora amb la seva llet diver­sos for­mat­ges de llet crua, entre ells el Rebloc­hon, que repre­senta la mei­tat de la seva pro­ducció. Per tant, aquesta com­pra reforça la posició de Lac­ta­lis al mer­cat i li per­me­tria con­tro­lar gai­rebé la mei­tat de la pro­ducció de Rebloc­hon AOP. Al gene­ral De Gau­lle se li atri­bu­eix la següent frase: “Com es vol gover­nar un país on hi ha 246 vari­e­tats de for­matge?” Sens dubte, la lluita dels page­sos de l’Alta Savoia és en defensa d’una deter­mi­nada idea de França, una idea que es cova –en aquest cas– en el cor del Rebloc­hon.

Després del coll de Feu, els ciclis­tes roda­ran cap a Belle­vaux, Saint-Jeoire i Mieussy, per tor­nar a pujar cap a un altre coll, ara el de la Ramaz. Pas­sa­ran per l’estació de mun­ta­nya de Les Gets i per Tan­ni­ges, on hi ha la Char­treuse de Mélan i per Samöens, on hi ha un jardí botànic, i a con­ti­nu­ació ja vindrà el coll de Joux-Plane. Els 2,5 quilòmetres del des­cens han estat asfal­tats de nou a càrrec del depar­ta­ment perquè els ciclis­tes puguin peda­lar amb como­di­tat fins a la meta, situ­ada en una mena de con­glo­me­rat d’esta­ci­ons d’esquí.

Lluís Casals –el pare de l’enyo­rada Muriel– va viure temps d’exili a Mor­zena, tre­ba­llant de cap d’una explo­tació fores­tal i coin­ci­dint amb l’ocu­pació ale­ma­nya de la França de Vichy. D’aquells dies en va escriure el següent: «D’ençà d’algu­nes set­ma­nes, els ale­manys ocu­pen França, s’apro­pien de la mà d’obra i envien els tre­ba­lla­dors joves a Ale­ma­nya. En aquest racó de la Savoia on soc, la notícia s’ha escam­pat com la pólvora, i tot­hom pren mesu­res. Mirem cap amunt, cap a les bor­des habi­ta­des només els mesos d’estiu, per la pas­tura, i tots sabem, des d’ara, quin serà el refugi per no anar a Ale­ma­nya. Però encara que tot­hom miri mun­ta­nya amunt, tots estem d’acord a no par­lar-ne.” Avui, quan mirem el Tour i veiem les bor­des de Mor­zena, recor­da­rem aques­tes coses, perquè a vega­des va bé par­lar-ne i recor­dar-les.