Velocitat

La baixada del coll de la Joux Plane (HC) marcarà el desenllaç, avui. Una qüestió de velocitat, com la que van haver d’imprimir els 20 membres de l’escapada del dia, ahir, perquè en la primera hora es van recórrer 52 quilòmetres. L’UAE va ser qui va agafar les regnes al pilot, amb totes les mirades centrades en Pogacar, que va fer la darrera ascensió en 44:01, 1:49 menys que quan al 2020 va guanyar la primera etapa que s’acabava al Grand Colombier superant el seu compatriota i llavors líder de la general, Primoz Roglic. També en l’edició del 2020 Michal Kwiatkowski va aconseguir la seva primera victòria al Tour, al setembre i de bracet amb Richard Carapaz, aleshores a l’Ineos. El polonès (1990), que era qui tallava el bacallà a la carretera quan l’equip britànic encadenava victòries al Tour en l’anterior dècada i que té en el seu palmarès el mundial (2014), l’Amstel (2015 i 22), la Milà Sanremo (2017), l’Strade Bianche (2014 i 17) i la Clàssica de Sant Sebastià (2017), va agafar uns metres en un revolt pujant quan al cap de cursa hi quedaven cinc homes, a manca de 12 quilòmetres. A 10 disposava de mig minut respecte dels més immediats perseguidors, també en l’escapada i més de tres respecte del pilot, que conduïa Marc Soler. El vilanoví, Grossschartner i Majka anaven marcant la pauta en el grup de favorits, amb Sepp Kuss com a únic acompanyant de Jonas Vingegaard, sempre atent a la roda de Tadej Pogacar.

Kwiato va passar per la pancarta dels darrers cinc quilòmetres amb una diferència que s’acostava als dos minuts i mig i, a meta van ser 50 segons. Tot perquè Adam Yates va ser qui va accelerar el ritme i, a menys de mig quilòmetre, el doble vencedor del Tour va encendre la metxa del seu propulsor i va aconseguirseparar-se del darrer guanyador, que, això sí, va saber refer-se i acabar retallant-li la distància que havia perdut inicialment en un escenari poc propici per al seu estil.