Ja hi tornem a ser! Aquests dies sembla que no ens movem del mateix lloc, avui l’etapa surt d’allà on va arribar diumenge i tornarà a passar per Combloux i per Megève, per més endavant, això sí, continuar cap al sud i entrar a la Savoia de baix, que té la seva prefectura a Chambéry. Els ciclistes entraran per l’estació d’esquí de Notre-Dame-de-Bellecombe i pujaran al coll de les Saisies, de primera categoria.

Després tot el grup passarà per Villard-sur-Doron i Beaufort, on hi ha un château, però sobretot hi ha també un formatge, el beaufort, el príncep dels gruyères, a base de llet crua de vaca de la raça tarine o abondance, de pasta premsada i crosta rentada. Hi ha el beaufort d’estiu i el beaufort d’hivern i em sembla que és millor menjar el d’estiu durant l’hivern i el d’hivern durant l’estiu. I, si no, feu una fondue express amb la recepta de Pierre Coulon: en una plata de gratinar poseu-hi un gra d’all, 400 grams de beaufort, mig got de vi blanc de Savoia, dues cullerades de salsa de Madeira, pebre molt i nou moscada, no pot fallar.

Si heu sobreviscut a la fondue, arribareu al Cormet de Roselend, un port de muntanya de gairebé 2.000 metres, just per veure passar el darrer corredor. Si el Tour de França hi ha passat 13 vegades, vosaltres també hi passareu, si no heu abusat del vinet blanc de Savoia. Victor Hugo deia: “La continuïtat dels grans espectacles ens fa sublims o estúpids. Als Alps, un és àguila o cretí.”

Una mica més enllà, a Bourg-Saint-Maurice, hi ha l’estació d’esquí dels Arcs. Muntanyes i més muntanyes, carreteres sinuoses, pastures, roques, teleesquís i núvols que sembla que s’hagin d’encallar entre els cims. Els Alps és un país profund on el cel, cansat de ser blau, s’ha estès com una vànova damunt de la muntanya. Elton John, més explícit que Hugo, deia: “De vegades, quan estic en un avió sobre els Alps, penso per a mi: això sembla tota la cocaïna que he esnifat.”

Fins a Moûtiers no trobareu cap poble normal, amb els seus carrers i la seva església. Després, Salins-les-Thermes i Brides-les-Bains, que amb el seu nom ja denoten a què es dediquen, i tot seguit, Méribel, més estacions d’esquí, més xalets que intenten –diuen– integrar-se en el paisatge, i una carretera empinada que puja al coll de la Loze, just abans d’arribar a la meta.

A Courchevel, o “Kourchevelovo” pels seus rics clients russos, la festa per ara s’ha acabat. La bandera russa ha estat retirada de l’estació d’esquí, coneguda per la seva clientela d’oligarques. Els russos constituïen, abans de la covid-19, el 7% dels turistes de l’estació, però molt més en facturació. Courchevel sap el que deu als russos. La seva metamorfosi en un pol alpí de luxe ha estat impulsada durant 25 anys per les despeses fastuoses dels oligarques, les seves famílies i els eixams de dones joves que sovint els acompanyaven a xalets llogats per setmana, per una suma de sis xifres.

Diu un proverbi nòrdic: “Ningú esquia prou suaument per a lliscar sense deixar rastre.” Aquí el rastre, si es vol seguir, el deixen els bitllets de 500 euros.