Etapa 17. Saint-Gervais Mont Blanc - Courchevel

Ja hi tor­nem a ser! Aquests dies sem­bla que no ens movem del mateix lloc, avui l’etapa surt d’allà on va arri­bar diu­menge i tor­narà a pas­sar per Com­bloux i per Megève, per més enda­vant, això sí, con­ti­nuar cap al sud i entrar a la Savoia de baix, que té la seva pre­fec­tura a Chambéry. Els ciclis­tes entra­ran per l’estació d’esquí de Notre-Dame-de-Belle­combe i puja­ran al coll de les Sai­sies, de pri­mera cate­go­ria.

Després tot el grup pas­sarà per Villard-sur-Doron i Beau­fort, on hi ha un château, però sobre­tot hi ha també un for­matge, el beau­fort, el príncep dels gruyères, a base de llet crua de vaca de la raça tarine o abon­dance, de pasta prem­sada i crosta ren­tada. Hi ha el beau­fort d’estiu i el beau­fort d’hivern i em sem­bla que és millor men­jar el d’estiu durant l’hivern i el d’hivern durant l’estiu. I, si no, feu una fon­due express amb la recepta de Pierre Cou­lon: en una plata de gra­ti­nar poseu-hi un gra d’all, 400 grams de beau­fort, mig got de vi blanc de Savoia, dues culle­ra­des de salsa de Madeira, pebre molt i nou mos­cada, no pot fallar.

Si heu sobre­vis­cut a la fon­due, arri­ba­reu al Cor­met de Rose­lend, un port de mun­ta­nya de gai­rebé 2.000 metres, just per veure pas­sar el dar­rer cor­re­dor. Si el Tour de França hi ha pas­sat 13 vega­des, vosal­tres també hi pas­sa­reu, si no heu abu­sat del vinet blanc de Savoia. Vic­tor Hugo deia: “La con­tinuïtat dels grans espec­ta­cles ens fa sublims o estúpids. Als Alps, un és àguila o cretí.”

Una mica més enllà, a Bourg-Saint-Mau­rice, hi ha l’estació d’esquí dels Arcs. Mun­ta­nyes i més mun­ta­nyes, car­re­te­res sinu­o­ses, pas­tu­res, roques, tele­esquís i núvols que sem­bla que s’hagin d’enca­llar entre els cims. Els Alps és un país pro­fund on el cel, can­sat de ser blau, s’ha estès com una vànova damunt de la mun­ta­nya. Elton John, més explícit que Hugo, deia: “De vega­des, quan estic en un avió sobre els Alps, penso per a mi: això sem­bla tota la cocaïna que he esni­fat.”

Fins a Moûtiers no tro­ba­reu cap poble nor­mal, amb els seus car­rers i la seva església. Després, Salins-les-Ther­mes i Bri­des-les-Bains, que amb el seu nom ja deno­ten a què es dedi­quen, i tot seguit, Méribel, més esta­ci­ons d’esquí, més xalets que inten­ten –diuen– inte­grar-se en el pai­satge, i una car­re­tera empi­nada que puja al coll de la Loze, just abans d’arri­bar a la meta.

A Courc­he­vel, o “Kourc­he­ve­lovo” pels seus rics cli­ents rus­sos, la festa per ara s’ha aca­bat. La ban­dera russa ha estat reti­rada de l’estació d’esquí, cone­guda per la seva cli­en­tela d’oli­gar­ques. Els rus­sos cons­tituïen, abans de la covid-19, el 7% dels turis­tes de l’estació, però molt més en fac­tu­ració. Courc­he­vel sap el que deu als rus­sos. La seva meta­mor­fosi en un pol alpí de luxe ha estat impul­sada durant 25 anys per les des­pe­ses fas­tu­o­ses dels oli­gar­ques, les seves famílies i els eixams de dones joves que sovint els acom­pa­nya­ven a xalets llo­gats per set­mana, per una suma de sis xifres.

Diu un pro­verbi nòrdic: “Ningú esquia prou suau­ment per a llis­car sense dei­xar ras­tre.” Aquí el ras­tre, si es vol seguir, el dei­xen els bit­llets de 500 euros.