Pels camins del Tour 2023
Etapa 18. Moûtiers - Bourg-en-Bresse
L’etapa avui surt de Moûtiers, capital històrica de la vall de Tarentaise. És una petita ciutat de 3.467 habitants, a la part baixa de la vall de l’Isère, als contraforts dels massissos de la Vanoise i Beaufortain. La Tarentaise és una vall intraalpina, una regió natural i una província històrica de la Savoia, on té el seu naixement l’Isère i que s’estén fins a Albertville, a la cruïlla de les Quatre Vallées. Els ciclistes seguiran aquest camí, passant pel davant de les ruïnes del Château de Chantemerle, que fou una antiga residència dels bisbes de Moûtiers.
Quan els corredors arribin a Albertville ja podrem dir que el Tour s’allunya definitivament de les sinuositats més abruptes dels Alps. A continuació enfilaran per Aiton, on el que hi ha no és un château, és un fort, una construcció defensiva de l’època de la guerra Francoprussiana. El fort es va construir sobre les ruïnes d’un altre palau episcopal. Posteriorment a la guerra d’Algèria, es va convertir en un centre disciplinari per als exèrcits, la sinistra reputació del qual va portar al seu tancament a la dècada de 1970. Ja veieu que per una vegada que els francesos volen variar una mica, la cosa acaba malament.
A Saint-Pierre-d’Albigny ja tornem a la normalitat, aquí sí que hi ha un château, el de Miolans, que és monument històric. Seguidament, els ciclistes passaran per Montmélian, on hi ha un pont que també és monumental. Montmélian va ser l’antiga capital militar del ducat de Savoia i és una ciutat pionera pel que fa a l’energia solar, campiona francesa de l’energia solar des del 2004 i posseïdora del segell europeu Citer’gie EEE. Després ja s’arribarà a Chignin, on hi ha més châteaux i es dediquen al noble ofici de fer vi.
Tot seguit la ruta gira en un angle de 45 graus cap al nord: Challes-les-Eaux i La Ravoire, just abans d’entrar a Chambéry, prefectura de la Savoia, vila d’art i d’història, on hi ha la Fontaine des éléphants, històricament anomenada Colonne de Boigne, tot i que també rep el sobrenom d’Els quatre sense cul. Erigida l’any 1838 en honor al general De Boigne, formada per quatre elefants de ferro colat que treuen mig cos de la base de la columna i l’estàtua de bronze del general al capdamunt, que també té el cul amagat per una llarga capa.
Potser Chambéry mereixeria una aturada, però l’etapa avui segueix cap a Sonnaz i Le Bourget-du-Lac, que, com no podria ser d’altra manera, està situat a la vora del llac de Le Bourget, el llac natural més gran de França. Creuaran pel davant del Mont du Chat sense pujar-lo i seguiran cap a Bourdeau, on hi ha un château on van fer estades George Sand i Alphonse de Lamartine. Ara ja se’ns fa evident que no hi ha cap château a França, que es prengui per aquest nom, on no hagin fet estades, com a mínim, George Sand i Alphonse de Lamartine.
Tot just després de travessar Saint-Jean-de-Chevelu, el Tour ja serà a l’Ain, prefectura de Bourgen-Bresse i objectiu final de l’etapa. Però abans els ciclistes rodaran per Rossillon i per Tenay, i per Ambérieu-en-Bugey, Ambérieu la Rebelle, per on ja es va passar en l’etapa 13. I seguiran cap al nord passant per Pont-d’Ain, Ceyzériat i el Château de Jasseron, del qual només en resta una torre, però que per fer-ho més bonic, aquí en diuen un donjon.
Finalment, el grup entrarà a Bourg-en-Bresse, una ciutat prototípica de la provincianitat francesa, amb molts defectes i poques virtuts. Si no ets viatjant de comerç i t’has d’allotjar forçosament en algun dels seus hotels, Bourg-en-Bresse només mereix un simple cop d’ull pel Monastère royal de Brou, en els jardins del qual Margarida d’Àustria hi va fer plantar tota classe d’herbes remeieres, i pels seus pollastres que aquí es beneficien d’una apel·lació d’origen controlada (AOC).