L’etapa reina del Tour ensorra Tadej Pogacar
L’eslovè es despenja a 15 km de meta i Vingegaard ja li du 7:35 en la general
Felix Gall (1998) és el guanyador de la 17a etapa del Tour, la de més desnivell dels últims 15 anys i que comptava amb quatre ports puntuables. 166 km amb 5.399 m D + i arribant als 2.304 m, el punt més alt les 10 últimes edicions. L’etapa reina serà recordada per la crisi de Tadej Pogacar, que cedia en la última pujada i Jonas Vingegaard se n’anava cap endavant per deixar encarrilat el seu segon triomf seguit.
El peu esquerre
Ensurt de Tadej Pogacar a l’inici, pujant Saisies (1a) de 13,4 km al 5,1% quan feia l’esmolet amb Nans Peters (Ag2r), al quilòmetre 15,6 i a 22,1 km/h. L’eslovè cedia 15 segons i de seguida recuperava la posició al pilot, quan es gestava la fuga en un seguit de moviments que duia els equips dels dos primers de la general, Jumbo i UAE, entrant al tall de 25 amb quatre homes cadascun, inclosos els caps de files.
Giulio Ciccone (Lidl), Julian Alaphilippe (Soudal) i Krists Neilands (Israel) agafaven distància coronat el primer port, amb l’italià agafant els punts pel seu mallot puntejat en una etapa amb 65 punts en joc, dos més dels que duia a la sortida.
Més presència
Marc Soler patia de valent fent la goma pujant Cormet de Roselend (1a), de 19,9 km al 6% en una escapada on també hi havia Pello Bilbao (Bahrain) 7è a 13:06, Simon Yates (Jayco) 8è a 13:46, David Gaudu (Groupama) 9è a 17:38, Felix Gall (Ag2r) 10è a 18:19 i Guillaume Martin (Cofidis) 11è a 19:56. Ajuntats amb els escapats en l’anterior ascensió, eren 35 amb més d’1 minut respecte el grup dels favorits. Ciccone coronava primer i, al peu de la costa de Longefoy (2a), amb 6,6 km al 7,5% per endavant, l’avantatge s’acostava als 3 minuts. L’italià també s’enduia els punts a dalt i només els dos primers de la general amenaçaven el seu mallot puntejat.
Minoria
L’aproximació al l’hors catégorie de coll de la Loze (28,1 km al 6% però rampes del 24% al final), que es corona a 2.304 m era amb el marge estabilitzat i amb Egan Bernal havent caigut a més de 50 km de meta. La diferència era inferior als 3 (2:44) al peu del cim Henri Desgrange, el sostre del 110è Tour, amb 28 corredors a l’escapada i 24 al grup de Vingegaard i Pogacar, que estirava l’Ineos, sense ningú a la fuga i amb Carlos Rodríguez aspirant al tercer en la general.
Canvis
Soler era absorbit pel grup de favorits a 30 de meta, deixant Majka com l’únic UAE a la fuga on hi havia dos Jumbo. Castroviejo deixava el grup en 10 unitats a 16 de meta mentre al davant Simon Yates era qui feia treballar Chris Harper a 15. Kwiatkowski rellevava Castro, un moviment que feia caure Pogacar a la cua del grup i Soler havent-lo d’acompanyar. Kuss estirava el grup del mallot groc sense el segon de la general, ja, a 15 per acabar (8 per coronar).
La moto!
Felix Gall (Ag2r) a 13 km atacava en solitari a la fuga i Adam Yates era l’únic que aguantava el ritme dels Jumbo perquè Rodríguez també cedia, amb Kwiatkowski i Hindley (Bora). Vingegaard es quedava sol en un dels trams més durs del port quan ja li treia més d’un minut i mig a Pougi. El danès atrapava el seu company, Wilco Kelderman, que li oferia la seva roda i l’ajudava a superar el cotxe de la direcció de cursa, aturat per culpa d’una moto que no podia seguir amb la diferència en la general superant els 5 minuts.
Vingegaard, que havia anat a 3km/h més que Pogacar del quilòmetre 150 al 155 per treure-li 3 minuts, ja anava sol a 1:40 de Gall quan l’austríac afrontava els últims 200 m de pujada, amb Simon Yates a 20 segons. Bilbao i Gaudu miraven de seguir la roda del mallot groc i els tres coronaven a 1:26 amb Pogacar a 4 i mig quan li quedava 1 km per coronar. Simon Yates entrava a 34 segons i Bilbao era tercer a 1:38. Vingegaard, quart a 1:53. Pogacar segueix segon perquè entrava a 7:39, amb Marc Soler. Adam Yates és tercer a la general .
