Pels camins del Tour 2023
Etapa 19. Moirans-en-Montaigne - Poligny
Moirans és una població petita, situada al departament del Jura, a la part del Franc Comtat on històricament es parlava arpità, en contraposició del nord, que era territori de llengua d’oïl. Moirans està situat molt a prop del pantà de Vouglans, per on passarà avui la cursa, dirigint-se tot seguit cap al nord i amb el massís del Jura sempre a mà dreta. La ciutat és considerada la capital de les joguines de fusta, amb la presència d’empreses importants, com Smoby i Vilac, un museu de la joguina i una escola de formació professional especialitzada en les arts de la fusta.
La cursa anirà passant per Onoz, Arinthod i Sarrogna. Va ser a Sarrogna on va néixer l’actor Robert Lynen, que es va convertir en una mena d’estrella infantil el 1932 en interpretar el paper principal a Poil de carotte, l’adaptació cinematogràfica del famós llibre de Jules Renard. El 1942 es va unir a la resistència i va ser detingut pels alemanys arran d’una denúncia. Detingut a la fortalesa de Bruchsal prop de Karlsruhe, va ser afusellat l’1 d’abril de 1944. Al contrari de Lynen, que va ser enterrat sense epitafi, al poble veí d’Orgelet hi va néixer el cadet Rousselle, agutzil de la ciutat d’Auxerre durant la Revolució, i de l’excentricitat del qual es va burlar suaument una cançó popular que porta el seu nom: “Cadet Rousselle ne mourra pas, / car avant de sauter le pas, / On dit qu’il apprend l’orthographe, / pour fair’ lui-mêm’ son épitaphe.”
Seguint una mena de recorregut aleatori al temps històric, els ciclistes passaran després per Loulle, on hi ha un parc paleontològic amb més de 1.500 empremtes de dinosaures. Una mica més endavant, a Champagnole, hi ha un destacable jaciment arqueològic gal·loromà, i a Bracon hi ha un també notable til·ler que, segons diu la tradició, va ser plantat l’any 1477 amb motiu del matrimoni de la filla de Carles l’Atrevit, Maria, amb Maximilià d’Habsburg. Salins-les-Bains té una història gloriosa i Arbois és la terra d’uns cèlebres vins coneguts des de l’antigor. El vi clàssic jurassien és el jaune, a partir d’una única varietat de raïm, la savagnin. Després d’una fermentació lenta, aquest vi es posa en botes de roure, on roman un mínim de sis anys. Comercialitzat en una ampolla especial, la clavelin, amb una capacitat de 62 cl, que és el que queda d’un litre de vi després de sis anys.
Els ciclistes, després de viatjar pel país i pel temps tal com podria haver fet el Doctor Who, arribaran a la meta: Poligny, una població habitada per 4.000 polinois que és la capital mundial del comté, un tipus de formatge que quan en demanes el preu al xarcuter, abans de res et diu, sense ser conscient del joc de paraules: “Compti que això és un comté de trenta-sis mesos!” I és que es necessiten uns 450 litres de llet crua per fer una “mola” d’aquest formatge i el xarcuter el ven a 53,50 € per quilo.
El comté va néixer al massís del Jura, un territori contrastat per les estacions que aquí són molt marcades, molt clares. Els hiverns són durs i el mantell de neu dona als paisatges una majestuositat màgica. Gràcies a una gran diversitat florística, els prats del Jura adquireixen mil colors quan floreixen a la primavera i l’aire torna a ressonar amb el so dels esquellots de les vaques montbéliardes quan troben l’herba suau de les pastures, mentre –potser un pastor amb el mallot groc de la cursa– canta la cançó del cadet Rouselle, aquell que tenia una espasa llarga, però tan rovellada, que només buscava brega amb els pardals o les orenetes.