Al Tour, qui no corre vola
Mohoric supera Asgreen amb un cop de ronyó en el segon dia seguit que triomfa l’escapada. Avui torna la muntanya, i demà, l’esprint a París
La tercera victòria de Matej Mohoric (1994) al Tour, la primera en aquesta edició en què el Bahrain també en suma tres, és la constatació que aquest any qui no corre vola i que les victòries van cares. 49,130 km/h de mitjana és la velocitat dels primers ahir en la segona jornada en què la glòria es trobava en l’escapada. La cinquena etapa més ràpida en 120 anys i la tercera del segle XXI. De fet, l’eslovè es jugava frec a frec la glòria amb Kasper Asgreen (Soudal), que havia alçat els braços el dia abans, després que Ben O’Connor llancés l’esprint entre els tres candidats a guanyar, a manca de 500 metres. “Significa molt per com de dur i cruel és el ciclisme”, deia emocionat Mohoric, que va aconseguir el triomf per 0.004 segons. “Sé com t’arriba a canviar la vida guanyar una etapa al Tour, tant de bo tothom ho pogués fer”, hi afegia.
L’escapada no es va formar fins que es van haver recorregut 58 km, amb els homes de la general recuperant-se encara dels esforços acumulats i amb vista a l’etapa d’avui, en què Jasper Philipsen (Alpecin) ja sortirà havent-se assegurat el mallot verd. I va ser precisament el moviment del quatre cops vencedor d’etapa en l’esprint intermedi el que va marcar el desenvolupament de la jornada. Hi havia nou homes al davant –Nils Politt (Bora) se’n va despenjar quan va trencar la cadena i la bici del cotxe neutre no li va servir– i entre Mathieu van der Poel (Alpecin) i el líder de la regularitat es van succeir un seguit de talls que van acabar amb 29 homes contactant amb el cap de cursa. Llavors, Simon Clarke (Israel) i Victor Campenaerts (Lotto), que dijous estava en l’escapada i ahir hi era a l’inici, van agafar uns metres. Els problemes musculars de Clarke van deixar Campenaerts sol a 33 km per acabar, mentre Kasper Asgreen (Soudal), Matej Mohoric (Bahrain) i Ben O’Connor (Ag2r) saltaven del grup i el superaven al peu de la costa d’Ivory (3a), a 30. La baixada va permetre que es formés un grup de nou perseguidors –Pedersen, Van der Poel, Philipsen, Zimmermann, Bettiol, Laporte, Trentin, Mezgec i Pidcock–, que van ser els que no van poder atrapar els tres del davant. El grup de favorits va arribar a més de 13 minuts.
El Ballon d’Alsace (9,3 km al 8,1%) i el coll de Platzerwasel (7,1 al 8,4), que es corona a 8 de meta, són el colofó d’una darrera etapa de muntanya en què queden fronts oberts com ara la classificació de la muntanya o el tercer lloc en la general. Sis ports de muntanya als Vosges el dia abans que l’edició més emocionant dels últims temps, en les dues primeres setmanes, coroni Jonas Vingegaard (Jumbo) a París per segon any seguit.