La penúltima etapa d’aquest Tour surt avui de Belfort, capital del Territori de Belfort, l’únic departament francès amb aquesta denominació. Aquest enclavament especial va néixer l’any 1871 a conseqüència de la signatura del Tractat de Frankfurt, que posà fi a la guerra Franco-prussiana. Així, mentre que Alemanya s’annexionava la major part d’Alsàcia i bona part de Lorena, l’extrem sud-oest del departament de l’Alt Rin, al voltant de la ciutat de Belfort, va quedar en territori francès.

Els ciclistes es reuniran davant de l’ajuntament, sotjats de lluny per l’imposant lleó de gres rosat de Pérouse, que commemora la resistència de la ciutat assetjada pels prussians, obra de l’escultor Auguste Bartholdi –sí, el mateix de l’estàtua de la llibertat de Nova York– i es dirigiran tot seguit cap al Ballon, la muntanya culminant de la serralada dels Vosges, que separa l’altiplà de la Lorena de la planura d’Alsàcia vora el Rin, un país que fou poblat pels sèquans, rauracs, tribocs, nèmetes, vangíons i ceracates molt abans de ser terra de disputa entre francesos i alemanys.

La cursa sortirà de Belfort passant pel Fort de Giromagny, abans de començar a pujar cap al Ballon per Lepuix. Tot seguit aniran baixant per Saint-Maurice-sur-Moselle i Le Thillot, per després tornar a pujar cap al coll de la Croix des Moinats per Cornimont i La Bresse. Aquí l’agricultura ha configurat un paisatge obert específic, netejant la majoria de vessants, les altures i les valls. Territori de caça en temps dels merovingis, punt d’encreuament entre els monestirs de Remiremont i Munster.

Immediatament, caldrà tornar a pujar, ara al coll de la Grosse Pierre i el de la Schlucht, passant per Xonrupt-Longemer, girant cap al sud i baixant per Munster, on hi ha l’abadia de Saint-Grégoire, fundada per monjos pertanyents a l’obediència de sant Benet establerts en uns terrenys oferts pel rei franc Chilpéric. La vall de Munster es distingeix de la resta d’Alsàcia pel seu aspecte alpí que li ha valgut el sobrenom de Petita Suïssa. La forma del dialecte alsacià que s’hi parla és sovint difícil d’entendre per a qualsevol que ve d’una altra regió, fins i tot d’una de veïna.

Una vegada passada la vall per Luttenbach, el Tour arribarà de nou a un altre Ballon, el Petit Ballon, i després a Sodernach, on hi ha l’església de l’Emm, construïda al mateix lloc d’una antiga capella, destruïda durant els enfrontaments de la batalla de Metzeral –durant la Primera Guerra Mundial–, i que hauria estat dedicada a Emma, la dona de Roland. L’ànima d’Emma ha perseguit el lloc des de la mort del seu marit a Roncesvalles. Conta la llegenda que cada vespre, a mitjanit, en les nits serenes, l’ànima d’Emma, com una visió blanca, plana al voltant del turó i pronuncia una commovedora queixa i, al mateix temps, Roland, sobre un cavall blanc, travessa els núvols i ve a trobar-la.

Però la cursa encara haurà de tornar a pujar a un darrer coll, el de Platzerwasel, abans d’arribar a la meta a Le Markstein, una estació d’esports d’hivern, a 1.200 metres d’altitud. Els esforçats ciclistes dormiran la darrera nit de cursa abans d’arribar a París. Demà els esperen els Champs Elysées, després de vint dies de ruta. Ells pensaran en les seves coses –els que ja ho tenen guanyat i els que han perdut– i nosaltres, en les nostres, però tots començaren a somiar novament en un altre Tour, perquè l’esperança mai es perd i, encara que la vida passi de pressa, mai ningú és prou vell per a no desitjar viure un any més i veure de nou un Tour de França.