Com sempre el Tour en la seva darrera etapa surt d’un municipi als voltants de París, aquest any toca fer-ho des de Saint-Quentin-en-Yvelines, que és allò que els francesos anomenen una “comunitat d’aglomeració”. A França hi ha 222 comunitats d’aglomeració que reuneixen 4.851 comunes i 27,1 milions d’habitants. Saint-Quentin-en-Yvelines inclou onze municipis: Élancourt, Trappes, Montigny-le-Bretonneux –que és la capital–, Guyancourt, Voisins-le-Bretonneux, Magny-les-Hameaux, La Verrière, Plaisir, Bois-d’Arcy, Coignières i Maurepas, disposa de set estacions de ferrocarril i aviat també una connexió amb la línia 18 del metro de París.

Els darrers trenta anys, Saint-Quentin-en-Yvelines ha esdevingut el segon pol econòmic de l’oest parisenc. Hi tenen la seu nacional empreses com Bouygues Construction, Airbus Defence and Space, McDonald’s, Europcar, Hertz, Reebok, Amazon, Technocentre Renault, BMW, Fiat Auto, Nissan, Valeo i Mercedes-Benz, i també la universitat de Versailles-Saint-Quentin-en-Yvelines (UVSQ), membre associat de la Paris-Saclay, hereva de la París-Sud.

Els ciclistes sortiran de la rotonda d’accés al gran velòdrom que també és la seu de la Federació Francesa de Ciclisme, per donar una volta completa a tots els municipis de l’aglomeració i acabar passant just pel davant de les portes del palau de Versalles, per ja enfilar definitivament cap a París, passant entre Sèvres i Meudon, i arribant al Sena a l’altura de l’Île Saint-Germain. Continuaran fins al pont de Garigliano, ja a les envistes de la torre Eiffel, però trencant a mà dreta pel bulevard Victor, on hi ha el Ministeri de l’Exèrcit. No podrem veure vistes des de l’helicòpter del Tour perquè, segons es pot comprovar a Google Maps, tota la zona està pixelada.

La ciutat quedarà a mà esquerra i es passarà just pel costat del parc Georges Brassens a l’emplaçament dels antics escorxadors de Vaugirard, on avui, com cada cap de setmana, hi ha un mercat de llibres d’ocasió. A l’altura del cementiri de Montrouge –la tomba més visitada és la de l’humorista Coluche– agafaran l’avinguda Jean Moulin, per ja encarar-se cap a Montparnasse i el jardí de Luxemburg, i baixaran cap al Quartier Latin pel bulevard Saint-Michel, Quai des Agustins i pel Pont Neuf, per davant de l’estàtua eqüestre d’Enric IV. Les imatges de postal estan garantides, fins i tot ens ensenyaran el teulat de Notre-Dame en procés de restauració.

A partir d’aquí els ciclistes faran un circuit des de les Tulleries fins a l’arc de l’Étoile, per on passaran vuit vegades abans de travessar la meta. Aleshores s’haurà acabat la seva feina, la dels ciclistes i la nostra d’intentar explicar aquest recorregut, i la dels espectadors de gaudir-ne. Les tardes d’estiu es faran més tedioses i el món continuarà amb les seves coses, i a Espanya –que avui estan d’eleccions– tot continuarà exactament igual, perquè en el fons, mani qui mani, sempre sembla que manin els mateixos des del 1939. Només ens quedarà l’esperança d’esperar tot un any i que la cursa torni a començar, per poder somiar que un món millor és possible, encara que sapiguem que no és veritat, i que la vida valgui la pena de ser viscuda, encara que passi de pressa, com el Tour de França.