La tanda de penals va allunyar la selecció de Miki Oca del segon or mundial del seu palmarès. El competitiu combinat dels Països Baixos es va interposar en el camí de l’equip espanyol, amb dotze jugadores catalanes i dues de madrilenyes, que tornava a aspirar a la glòria després del títol assolit a les Bernat Picornell ara fa deu anys, en l’edició de Barcelona 2013. Les campiones europees, liderades per Judith Forca (5 gols), sempre van donar la cara i van reaccionar quan estaven literalment contra les cordes a l’inici de l’últim quart (10-7). L’esquerrana del CN Sabadell va forçar els penals a 15 segons del desenllaç, però un xut al pal de Bea Ortiz des del punt fatídic va servir el títol en safata a les oranje, que no van errar cap dels cinc llançaments. Com en l’edició de Budapest el 2017 i la de Gwangju el 2019, aleshores amb els Estats Units com a botxí, Espanya es va haver de conformar amb la plata, però amb el bitllet olímpic per a París al sarró.

La connexió entre Judith Forca i Maica García va encetar la final en el primer atac del partit. La reacció de les oranje va ser immediata. Una transició rubricada per Simone van de Kraats i una acció en superioritat culminada per Brigitte Sleeking van capgirar el resultat. Forca, pletòrica en aquest campionat, va respondre amb dues dianes (2-3). Era un primer quart d’alternances i les neerlandeses van tancar els primers vuit minuts amb avantatge, traient or amb dues superioritats més, convertides per Lieke i Van der Sloot (4-3). Les alternances van tenir continuïtat en el segon quart. Un parcial de 0-3 per a les de Miki Oca, amb una jugada de dona de més executada per Maica i dos penals convertits per Elena Ruiz, va rebre la resposta de Van de Kraats i de Joustra i es va arribar al descans llarg amb taules (6-6).

La defensa de les inferioritats era l’assignatura pendent de l’equip espanyol en la final (9 de 13 en total per a les neerlandeses) i es va tornar a posar en evidència en el tercer quart. Les d’Evangelos Doudesis es van apuntar un parcial de 3-1 que deixava el resultat amb un inquietant 9-7 amb vista als últims vuit minuts de joc. Forca, de contraatac, va marcar el 6-7, però Sleeking i Van der Sloot (2) van replicar amb el 9-7. Ja en l’últim període, Simone van de Kraats va deixar anar el braç i va furgar en la ferida del combinat espanyol (10-7). La campiona europea estava contra les cordes, però aleshores va aparèixer Paula Crespí, que amb dues dianes consecutives va tornar a obrir les portes de l’esperança. Bea Ortiz va rubricar la reacció del conjunt espanyol (10-10) i va tornar a igualar la final. Encara faltaven 4:29 per al desenllaç. A partir d’aquí el duel es va convertir en un estira-iarronsa, fins que Forca, amb la seva cinquena diana, va signar l’empat a 12, quan faltaven només 15 segons. Forçava una tanda de penals que va acabar sortint creu.

En la pugna pel bronze, la selecció italiana, que havia tombat els Estats Units en els quarts de final, es va emportar el premi després de vèncer Austràlia per 16-14.