Repòquer de títols a Torrent

Lliçons tàcti­ques

En la sessió mati­nal, Mec­haal i Guer­rero van demos­trar per enèsima vegada la seva capa­ci­tat com­pe­ti­tiva per recu­pe­rar el tron dels 1.500 m i sumar la quarta corona de la distància. El guió i el desen­llaç de les dues finals va ser total­ment opo­sat, però tots dos van exhi­bir la seva experiència i recur­sos tàctics per esco­llir la millor estratègia. En la posada en escena de la prova mas­cu­lina, Abder­rah­man El Khayami va sor­pren­dre amb un ritme més propi de míting que d’un cam­pi­o­nat (56.21 els 400 i 1:55.81 els 800 m). Des de la cua del grup, els grans favo­rits van anar pro­gres­sant i, en aquest punt, Moha­med Katir va aparèixer en escena per pren­dre el coman­da­ment i acce­le­rar el ritme de valent en els últims 600 metres. Mec­haal va reac­ci­o­nar de seguida i es va engan­xar al recor­dista esta­tal. Amb els dos atle­tes ser­rant les dents i al límit de les seves for­ces, el títol es va resol­dre en l’esprint final. Mec­haal va superar el seu gran rival en els últims metres i va poder can­tar victòria per quarta vegada amb un gran regis­tre de 3:33.44, nou rècord del cam­pi­o­nat. La plus­marca ante­rior estava en poder de Fermín Cacho (3.34.52), des del 1991. Katir (3:33.76) i Mario García Romo (3:34.77), ter­cer i quart clas­si­fi­cats en el mun­dial d’Eugene, van com­ple­tar un podi de luxe.

La final dels 1.500 m feme­nins es va desen­vo­lu­par al so mar­cat per Est­her Guer­rero. Des del pri­mer moment, es va situar a prop del cap de la cursa, que en les pri­me­res vol­tes tran­si­tava a un ritme molt lent (1:14.53 i 2:31.28). L’atleta del New Balance va deci­dir pren­dre la ini­ci­a­tiva i va llançar un pri­mer atac quan fal­ta­ven 600 metres per a la meta. Al toc de cam­pana, les tres can­di­da­tes ja van pas­sar des­ta­ca­des. En el revolt, Guer­rero es va pren­dre un res­pir i va abai­xar lleu­ge­ra­ment el ritme. No va dei­xar, en tot cas, ni el cap de la cursa ni que Marta Pérez la superés per l’inte­rior. Com si es tractés d’un fart­lek i amb el propòsit de des­gas­tar les rivals, la dei­xe­ble de Joan Lle­o­nart va tor­nar a con­tra­a­ta­car en els últims 300 metres. La banyo­lina no va tro­bar opo­sició i ningú va poder impe­dir que arribés tri­om­fa­dora a la recta final amb una marca de 4:18.71. La van acom­pa­nyar en el podi Marta Pérez (4:19.91) i Águeda Marqués (4:19.96).

L’hora de la velo­ci­tat

Si en la sessió mati­nal el pro­ta­go­nisme havia estat per als mig­fon­dis­tes, els velo­cis­tes van pren­dre el relleu en la de tarda. Tot i la seva joven­tut, Jaël-Sakura Bestué (22.72) i Pol Reta­mal (20.48) ja s’han con­ver­tit en els grans domi­na­dors del doble hectòmetre esta­tal i van asso­lir la seva quarta i ter­cera corona, res­pec­ti­va­ment. El vent (-1,6 m/s) no es va aliar amb Reta­mal, que bus­cava els 20.30 que li reclama la fede­ració per pren­dre el vol a Buda­pest.

Sub­cam­pi­o­nat de Vicente

En el con­curs de tri­ple salt, l’hos­pi­ta­lenca Maria Vicente va asso­lir el sub­cam­pi­o­nat i, amb un intent de 14,20 m, va cer­ti­fi­car el bit­llet per a la capi­tal hon­ga­resa. La recor­dista cata­lana només va cedir davant la gallega Ana Pele­teiro (14,21 m), que va recu­pe­rar el tron després de la mater­ni­tat. La banyo­lina Naiara Estanga (FC Bar­ce­lona), amb 13,12 m, va com­ple­tar el podi. Les altres meda­lles cata­la­nes de la jor­nada van ser per a dos sal­ta­dors d’alçada: Edu­ard Fàbre­gas (Zoiti), segon amb 2,12 m, i Núria Caba­llero (FCB), ter­cera amb 1,80 m. Tot i no pujar al podi, Ber­nat Erta (45.89) i David Fra­dera (46.40) es van rei­vin­di­car per for­mar part del relleu del mun­dial després d’ocu­par el quart i el cinquè lloc en els 400 m. També manté espe­ran­ces Laura Bou, cin­quena amb 53.31.