Lliçons tàctiques

En la sessió matinal, Mechaal i Guerrero van demostrar per enèsima vegada la seva capacitat competitiva per recuperar el tron dels 1.500 m i sumar la quarta corona de la distància. El guió i el desenllaç de les dues finals va ser totalment oposat, però tots dos van exhibir la seva experiència i recursos tàctics per escollir la millor estratègia. En la posada en escena de la prova masculina, Abderrahman El Khayami va sorprendre amb un ritme més propi de míting que d’un campionat (56.21 els 400 i 1:55.81 els 800 m). Des de la cua del grup, els grans favorits van anar progressant i, en aquest punt, Mohamed Katir va aparèixer en escena per prendre el comandament i accelerar el ritme de valent en els últims 600 metres. Mechaal va reaccionar de seguida i es va enganxar al recordista estatal. Amb els dos atletes serrant les dents i al límit de les seves forces, el títol es va resoldre en l’esprint final. Mechaal va superar el seu gran rival en els últims metres i va poder cantar victòria per quarta vegada amb un gran registre de 3:33.44, nou rècord del campionat. La plusmarca anterior estava en poder de Fermín Cacho (3.34.52), des del 1991. Katir (3:33.76) i Mario García Romo (3:34.77), tercer i quart classificats en el mundial d’Eugene, van completar un podi de luxe.

La final dels 1.500 m femenins es va desenvolupar al so marcat per Esther Guerrero. Des del primer moment, es va situar a prop del cap de la cursa, que en les primeres voltes transitava a un ritme molt lent (1:14.53 i 2:31.28). L’atleta del New Balance va decidir prendre la iniciativa i va llançar un primer atac quan faltaven 600 metres per a la meta. Al toc de campana, les tres candidates ja van passar destacades. En el revolt, Guerrero es va prendre un respir i va abaixar lleugerament el ritme. No va deixar, en tot cas, ni el cap de la cursa ni que Marta Pérez la superés per l’interior. Com si es tractés d’un fartlek i amb el propòsit de desgastar les rivals, la deixeble de Joan Lleonart va tornar a contraatacar en els últims 300 metres. La banyolina no va trobar oposició i ningú va poder impedir que arribés triomfadora a la recta final amb una marca de 4:18.71. La van acompanyar en el podi Marta Pérez (4:19.91) i Águeda Marqués (4:19.96).

L’hora de la velocitat

Si en la sessió matinal el protagonisme havia estat per als migfondistes, els velocistes van prendre el relleu en la de tarda. Tot i la seva joventut, Jaël-Sakura Bestué (22.72) i Pol Retamal (20.48) ja s’han convertit en els grans dominadors del doble hectòmetre estatal i van assolir la seva quarta i tercera corona, respectivament. El vent (-1,6 m/s) no es va aliar amb Retamal, que buscava els 20.30 que li reclama la federació per prendre el vol a Budapest.

Subcampionat de Vicente

En el concurs de triple salt, l’hospitalenca Maria Vicente va assolir el subcampionat i, amb un intent de 14,20 m, va certificar el bitllet per a la capital hongaresa. La recordista catalana només va cedir davant la gallega Ana Peleteiro (14,21 m), que va recuperar el tron després de la maternitat. La banyolina Naiara Estanga (FC Barcelona), amb 13,12 m, va completar el podi. Les altres medalles catalanes de la jornada van ser per a dos saltadors d’alçada: Eduard Fàbregas (Zoiti), segon amb 2,12 m, i Núria Caballero (FCB), tercera amb 1,80 m. Tot i no pujar al podi, Bernat Erta (45.89) i David Fradera (46.40) es van reivindicar per formar part del relleu del mundial després d’ocupar el quart i el cinquè lloc en els 400 m. També manté esperances Laura Bou, cinquena amb 53.31.