Atletisme

La fórmula Ingebrigtsen

El palamosí Adel Mechaal i el seu tècnic manxec Antonio Serrano relativitzen els mètodes d’entrenament del prodigi noruec, que aspira al doblet de 1.500 i 5.000 m en el mundial que comença dissabte a Budapest

Jakob Inge­brigt­sen aspira a acon­se­guir el doblet de 1.500 i 5.000 m en el mun­dial de Buda­pest que alça el teló dis­sabte. La pri­mera temp­ta­tiva a la doble corona mun­dial se li va esca­par per ben poc l’any pas­sat a Eugene. Va can­tar victòria en els 5.000 m, però en els 1.500 m es va veure sotmès per l’esprint final del britànic Jake Wight­man, absent a la capi­tal hon­ga­resa per lesió. El pro­digi noruec ja va asso­lir el doble tron con­ti­nen­tal tant en l’euro­peu de Berlín 2018, quan encara no havia com­plert els 18 anys, com en el de Munic 2022. L’últim atleta a asso­lir aquesta fita en un mun­dial va ser el nord-ame­ricà Ber­nard Lagat, a Osaka 2007. Els regis­tres del petit dels Inge­brigt­sen i la seva deter­mi­nació a l’hora d’afron­tar els grans cam­pi­o­nats han fet aflo­rar molta lite­ra­tura atlètica sobre els seus mètodes d’entre­na­ment, un feno­men que han inten­tat acla­rir per a L’Espor­tiu tant l’atleta pala­mosí Adel Mec­haal (1990), un dels seus rivals direc­tes, com el seu tècnic Anto­nio Ser­rano (La Solana, 1965).

Entre­na­ments a mida

D’entrada, Ser­rano, ava­lat per molts anys d’experiència i que tindrà la xifra rècord de fins a vuit atle­tes com­pe­tint en el mun­dial, té molt clara la seva màxima a l’hora d’entre­nar: “Com a entre­na­dor sem­pre intento bus­car un sis­tema òptim per a cada atleta, veient les seves qua­li­tats i carac­terísti­ques.” En aquest sen­tit, con­si­dera que es pot “arri­bar a Roma per dife­rents camins” i el que pot ser vàlid per a un atleta no ho és tant per a un altre. “A Adel [també a Inge­brigt­sen], per exem­ple, li va molt bé els entre­na­ments en altura i acon­se­gueix grans pics de forma, cosa que no passa amb altres atle­tes del meu grup”, sen­ten­cia. Sobre l’ano­me­nat mètode Inge­brigt­sen, con­si­dera que molts d’aquests sis­te­mes d’entre­na­ment ja es por­ten a la pràctica des de fa molts anys, tot i que ara els hagin can­viat de nom. “És un sis­tema que es fona­menta molt en el llin­dar aeròbic i de tre­ball amb l’àcid làctic, i a més la com­pe­tició li ser­veix per acon­se­guir un punt extra”, resu­meix Mec­haal. El llin­dar aeròbic ve mar­cat per un test d’esforç i ser­veix per millo­rar la resistència a còpia de set­ma­nes tre­ba­llant amb un pols deter­mi­nat. “La resistència s’ha de com­ple­men­tar amb ses­si­ons de força a través del gimnàs i de sèries amb puja­des, i així es va fent el còctel d’aquest sis­tema que et fa millo­rar”, acla­reix el tècnic de La Solana.

A par­tir d’aquí, i quan s’apro­xi­men les com­pe­ti­ci­ons impor­tants, entra en escena un altre ingre­di­ent bàsic: l’aspecte anaeròbic. “Pots tenir molta resistència pels 5.000 o els 10.000 m, però pels 1.500 si no has tre­ba­llat sèries molt agòniques que et dis­pa­rin l’àcid làctic no pots acon­se­guir un gran estat de forma per llui­tar en les finals de les grans cites”, remarca el tècnic de Mec­haal i com­pa­nyia. L’aspecte anaeròbic es con­trola a través de les mesu­res de lac­tat. “Quan fas tre­ball aeròbic els valors de lac­tat són de 4 mini­mols, però quan fas velo­ci­tat i sèries es dis­pa­ren fins a 16 o 18 mini­mols. Si un atleta és capaç de tre­ba­llar a un ritme alt de mini­mols vol dir que podrà aca­bar una cursa molt fort. Jakob, i també ho fem nosal­tres, mesura totes aques­tes sèries i els tests de lac­tats que volem tre­ba­llar en cada sessió”, explica Ser­rano. En aquest punt de la tem­po­rada, i amb els bene­fi­cis dels entre­na­ments en altura, convé tenir-ho tot molt mesu­rat i con­tro­lar les càrre­gues d’entre­na­ment per inten­tar no lesi­o­nar-se. A par­tir d’aquí i en les grans finals també entren en joc altres fac­tors, com el talent natu­ral, la com­pe­ti­ti­vi­tat o la capa­ci­tat tàctica a l’hora de moure’s i pren­dre deci­si­ons durant la cursa.

“Super­classe”

En tot cas, Mec­haal rela­ti­vitza l’ano­me­nat mètode Inge­brigt­sen. “No hi ha gai­res invents. S’està demos­trant que si tot fos tan sen­zill com apli­car el seu sis­tema, Noru­ega tin­dria molts altres atle­tes com ell, i ens hem d’ado­nar que en Jakob és un maleït super­classe. Els seus ger­mans, Hen­rik i Filip, estan des­tros­sats. Té una men­ta­li­tat sobre­hu­mana, de gua­nyar i gua­nyar. El veiem al cen­tre de Sierra Nevada durant les 24 hores del dia; el que s’entrena, el que menja, tot el que fa. No hi ha secrets, però és un super­classe”, insis­teix. En aquest sen­tit, el mig­fon­dista català afe­geix: “Està en un estat de forma que és supe­rior a la resta. Fa el que vol i quan vol. En els últims metres, no et fa la sen­sació que can­via, però passa a una cadència de 190 a 195 [pas­ses per minut] i s’escapa amb una faci­li­tat sor­pre­nent. Actu­al­ment és el millor atleta de la història, indis­cu­ti­ble­ment”, etziba.

La der­rota d’Eugene

Mec­haal con­si­dera que Jakob Inge­brigt­sen no és imba­ti­ble, però que han de con­fluir diver­sos fac­tors perquè això passi. “En el mun­dial d’Eugene es va equi­vo­car de tàctica perquè és un estadi molt obert, i va pagar el fet de coman­dar el grup durant tres rec­tes amb tot el vent en con­tra. Això és donar un punt d’avan­tatge als rivals, i Wight­man va apro­fi­tar la seva opor­tu­ni­tat”, explica. L’estre­lla noru­ega també va cedir la corona de 1.500 m en el mun­dial en pista coberta de Bel­grad 2022 a mans de l’etíop Samuel Tefera, però just l’endemà de la final va donar posi­tiu per la covid-19.

En els 5.000 m, els prin­ci­pals rivals d’Inge­brigt­sen en el mun­dial de Buda­pest seran el campió olímpic, l’ugandès Jos­hua Chep­te­gei, i l’etíop Berihu Are­gawi, que va vèncer en la Lliga del Dia­mant de Lau­sana amb 12:40.45. Com l’estre­lla noru­ega, també figura ins­crit en els 1.500 i els 5.000 m el recor­dista esta­tal, el murcià Moha­med Katir.

LES REACCIONS

És un sistema que es basa molt en el llindar aeròbic i de treball amb l’àcid làctic, i la competició li serveix per obtenir un punt d’extra
No hi ha gaires invents, i ens hem d’adonar que Jakob és un superclasse amb una mentalitat sobrehumana
Adel Mechaal
Sempre intento buscar un sistema òptim per a cada atleta, veient les seves qualitats i característiques
Antonio Serrano

Kipyegon també vol el doblet després d’haver sacsejat la taula de rècords

Com Jakob Ingebrigtsen, la kenyana Faith Kipyegon intentarà assolir la doble corona de 1.500 i 5.000 m a Budapest. Kipyegon ha sacsejat la taula de rècords mundials aquest curs amb marques estratosfèriques en 1.500 m (3:49.11 a Florència), la milla (4:07.64 a Mònaco) i els 5.000 m (14:05.20 a París). A les ordres de Patrick Sang, la corredora kenyana, doble campiona olímpica (Rio 2016 i Tòquio 2021) i mundial (Londres 2017 i Eugene 2022) en 1.500 m, està assolint el zenit de la seva carrera després d’haver estat mare el juny del 2018. En els 5.000 m, Kipyegon se les heurà amb la neerlandesa d’origen etíop Sifan Hassan, que ja ha fet gala de la seva versatilitat en altres campionats i que a Budapest aspira als títols de 5.000 i 10.000 m. En les proves de velocitat i més enllà dels relleus, els aspirants a obtenir una doble corona individual (100 i 200) són els nord-americans Noah Lyles i Sha’Carri Richardson, i la jamaicana Shericka Jackson.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)