La incredulitat d’Esther

La banyo­lina Est­her Guer­rero no com­plirà el somni de ser a la final del mun­dial de Buda­pest, però va aban­do­nar el majestuós Cen­tre Naci­o­nal d’Atle­tisme de la capi­tal magiar amb un som­riure d’ore­lla a ore­lla. Després d’algu­nes tem­po­ra­des sense acon­se­guir-ho per diver­sos motius, tor­nava a com­pe­tir en la semi­fi­nal d’un gran cam­pi­o­nat inter­na­ci­o­nal a l’aire lliure, i a més ho va fer amb la seva millor cursa de sem­pre. Amb una semi­fi­nal amb un car­tell de luxe –hi havia el podi olímpic– i a ritme de míting, va saber jugar les seves car­tes tot i tenir la pit­jor marca de les par­ti­ci­pants. Guer­rero va ocu­par el desè lloc, va esmi­co­lar el seu regis­tre per­so­nal (4:02.41) i tot i que­dar-se a les por­tes de tren­car la bar­rera dels 4 minuts (4:00.13) va sig­nar la mínima per als Jocs de París. Un gran botí. La plus­mar­quista mun­dial Faith Kipye­gon va vèncer amb un espec­ta­cu­lar 3:55.14 en una semi­fi­nal en què nou atle­tes van córrer per sota dels 4 minuts. “No soc cons­ci­ent del que acabo de córrer. No he tin­gut en cap moment la sen­sació d’anar tan ràpid. Ahir em va cos­tar molt bai­xar la tensió perquè des del 2019 que no estava en una semi­fi­nal d’un cam­pi­o­nat i en dis­po­sició de llui­tar per la final. Estava on volia ser des de fa qua­tre anys”, va sen­ten­ciar després de la prova.