Un toc d’història

L’objectiu final dels gegants de l’aigua no és altre que conquerir la gerra de plata de les cent guinees, el trofeu instaurat el 1851 en el naixement de la regata, disputada per primer cop en el marc del programa d’actes de la primera Exposició Universal a Londres. El New York Yatch Club, el primer campió, va defensar el títol amb èxit durant 132 anys, fins que el 1983 i per només 41 segons de marge, l’Austràlia II va fer saltar la banca.

Els equips afrontaran tres intensos dies de regates en flota i match racing a bord dels monocascos voladors amb foils (hidroales) AC40, la classe més emocionant del món –amb velocitats màximes d’uns 50 nusos–, amb tres regates diàries –entre les 15.30 h i les 17.30 h– enfrontats en un camp de regates estret, amb límits clarament marcats. Tots navegaran en monotips d’estricte disseny únic –l’AC40 serà també el monocasc de la copa Amèrica femenina i la juvenil–, per la qual cosa els vencedors es decidiran gràcies a l’habilitat i tècnica de navegació de la seva tripulació.

Vilanova és un escenari idoni i els espectadors i l’audiència global gaudiran d’un veritable espectacle en aquesta primera regata. La segona es disputarà a Jidda (Aràbia Saudita) del 30 de novembre al 3 de desembre. Les preliminars finalitzaran a Barcelona l’agost de l’any vinent, cita en la qual els equips ja competiran amb els models AC75 i que suposarà el preludi de la traca final. Les preliminars serviran de curses d’escalfament abans de les Challenger Selection Series, que decidiran el desafiador que es jugarà el títol amb el defensor, l’Emirates Team New Zealand, el gran rival a batre. L’Ineos Britannia presenta com a arguments alguns dels timoners més llorejats; el New York Yacht Club American Magic ha estat treballant àrduament en regates internes, i el Luna Rossa Prada Pirelli o l’Alinghi Red Bull Racing ja han mostrat la seva capacitat per guanyar regates. L’Orient Express Racing Team francès esgrimeix la frescor d’un nouvingut.

El campió

Des del 6 de juliol passat, ja es troba a l’hangar de la base de Barcelona el Te Rehutai (Brisa Marina), l’AC75 (monocasc amb hidroales de 22,90 m d’eslora) guanyador de la 36a copa Amèrica a Auckland (Nova Zelanda) el 2021 i que va arribar per via marítima, després d’un mes de travessia des del port de Tauranga (Nova Zelanda) fins al de Tarragona. Posteriorment, va arribar l’AC40 Te Kakahi (L’Orca), avarat el 23 de febrer passat i que és el que competeix a Vilanova. “La majoria de la gent pensa que amb 40 peus no és tan petit, però en comparació amb el de 75 és com una petita joguina. És àgil, lleuger i requereix molta concentració”, explica el segon timoner de l’equip, l’australià, campió olímpic i mundial Nathan Outteridge. El seu company, primer timoner i capità, el campió olímpic i doble medallista de plata neozelandès Peter Burling, precisa que sembla que en un AC40 “estàs conduint un kart en lloc d’un cotxe”.

Barcelona vol repetir

Barcelona aspirarà a ser seu per segona vegada, una aposta estratègica per convertir la ciutat en la capital nàutica mundial de la dècada i segellar un llegat que democratitzi la pràctica esportiva marítima i culmini la reforma de la façana marítima en el marc d’una competició amb un impacte econòmic que es preveu brutal. S’esperen més de 2,5 milions de visitants que gastaran 689 milions d’euros. Un treball de la Universitat Pompeu Fabra per a la Fundació Barcelona Capital Nàutica calcula que per cada euro invertit es generaran 6,35 euros de PIB i que l’increment del valor afegit brut associat serà de 1.239 milions.