Evenepoel: espectacle

Alliberat de vigilància extrema per la seva situació en la general i amb una classe infinita, Remco Evenepoel (Soudal), guanyador de la darrera edició de la Vuelta, tenia ganes de gresca. El belga va coronar el port de la Colladiella al costat del seu company Mattia Cattaneo (Soudal), més punts en la lluita per la general de la muntanya. Sisè en la general, el vilanoví Marc Soler (UAE), grandiós, per la seva banda, era tercer a 52 segons i, força mes enrere, venia el gran grup liderat pel Jumbo. Cattaneo, que va fer una feinada, va dur Evenepoel fins a l’inici de l’ascens al port del Cordal i, exhaust, es va quedar enrere.

El grup de 20 unitats va progressar i va neutralitzar Soler en el descens de l’alt del Cordal. El català va pagar l’esforç i va acabar cedint més de 18 minuts. Evenepoel no va arriscar en la baixada i va afrontar l’Angliru amb un marge d’1:34 sobre el grup, que s’entreveia insuficient amb 11 quilòmetres al davant i un infern al darrer tram del cim asturià. Les cames del campió del món van dir prou i el grup selecte, amb quatre ciclistes del Bahrain amb el ganivet entre les dents i els homes forts del Jumbo, el va engolir a 5,6 quilòmetres. El ritme imposat per Wouter Poels (Bahrain) amb el seu cap de files Mikel Landa al darrere només el van poder seguir, encara amb 4 quilòmetres al davant i molta boira, el seu company Santiago Buitrago, i els tres homes forts de la carrera: Kuss, Vingegaard i Roglic, la tríada del Jumbo. Faltaven, però, les rampes més dures, superiors al 20% de desnivell. Roglic va tirar pel dret apel·lant a la llibertat d’ordres entre els Jumbo i va intentar marxar a 3 quilòmetres de la meta. S’hi van afegir els seus dos companys d’equip. Però Kuss, el líder amb 29 segons, tot just el dia del seu aniversari, en què no va rebre cap regal per part dels seus companys –ben al contrari–, va quedar despenjat a 2 quilòmetres de l’inacabable ascens. “Vinga, nois”, els va dir des de la ràdio sense cap mena de retret. Tercer, a més, va conservar el lideratge.