L’alpinisme català està de dol. El reconegut excursionista català Josep Sicart i Tauler va morir abans-d’ahir, a l’edat de 89 anys. Sicart va néixer l’any 1934 a Caldes de Malavella. De jove va estudiar a l’escola Massana de Barcelona i es va especialitzar en l’ofici de joier. Des de ben jove va integrar-se a l’entitat Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, des d’on va organitzar campaments i activitats catalanistes i de resistència durant el franquisme. Més endavant es va implicar en clubs i grups de muntanya.

Sicart es va fer soci de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC), entitat de la qual va ser també el president; de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC); del grup d’escaladors Grup Cavall Bernat, i del Comitè dels 100 Cims. També va ser instructor d’alpinisme de l’Escuela Nacional Alta Montaña (ENAM) i va fundar i dirigir l’Escola Catalana d’Alta Muntanya (ECAM).

Al llarg de la seva vida va practicar l’escalada, l’excursionisme, l’esquí de muntanya i l’alpinisme arreu del món, i també va escriure articles en revistes especialitzades de muntanya i va participar en diversos llibres. Però el que sobretot l’amoïnava era la conservació de la muntanya. Va promoure accions de sensibilització i neteja de deixalles en llocs d’especial valor paisatgístic, cultural i natural, com ara la neteja de la Pica d’Estats el 24 de juny del 1989 amb l’ajut d’helicòpters i la instal·lació de rètols indicatius amb frases de sensibilització, o l’expedició internacional de neteja a l’Annapurna (1999) que ell mateix va liderar. A començaments del 1990 va ser un dels fundadors de Mountain Wilderness de Catalunya, una organització internacional dedicada a la preservació de les àrees de muntanya. L’any 1998 va ser nomenat ambaixador de Mountain Wilderness International, i entre el 2003 i el 2005 en va ser el coordinador internacional.

Sicart tenia un lligam estret amb el cim més alt del país, la Pica d’Estats. El va coronar fins a 55 vegades i per tots els vessants i en diverses modalitats i èpoques, tant a l’estiu com a l’hivern, i amb esquís. En 16 ocasions va dur a dalt del cim la Flama del Canigó per la diada de Sant Joan. Per altra banda, també va ser mantenidor de la creu situada a dalt de tot. Va promoure la instal·lació d’una rèplica d’alumini de la creu original perduda el 1936, i el 1994 va dirigir el grup de voluntaris que hi van col·locar la que s’hi pot veure actualment.

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dia 17 de setembre, al tanatori de les Corts de Barcelona.