Els Dragons Catalans tornen avui a Old Trafford, l’estadi del Manchester United, perseguint el somni de ser campions de la Superlliga de rugbi a XIII, la competició més transcendent de la modalitat a l’hemisferi nord. L’intrús nord-català en la lliga anglesa disputa avui contra els Wigan Warriors (19 h, Esport3) la seva segona final després de caure al mateix estadi –el teatre dels somnis– el 2021 contra el totpoderós Saint Helens (12-10), al qual, en aquesta ocasió, va fulminar la setmana passada al Gilbert Bruts de Perpinyà en la semifinal (12-6). Un partit èpic que ha fet enlairar l’heroi anglès Sam Tomkins, que va fer l’assaig decisiu en l’últim minut, als altars del club. Tomkins va arribar als Dragons el 2019 i havia jugat abans, en dues etapes, un total de set anys amb els Warriors, cinc vegades campions en onze finals. És evident que coneix a bastament el rival. És l’arrière titular, un pal de paller imprescindible. Steve McNamara, el tècnic dels Dragons, que ja dirigia l’equip fa dos anys, té clar que l’experiència de la derrota és un valor afegit: “Sé que els jugadors saben què vol dir jugar la final per segon cop i què cal per superar la línia. Hem après molt de la derrota del 2021.” Hi ha onze jugadors dels actuals Dragons, però, que han participat almenys un cop en una final.

Per entendre la magnitud de la victòria de les semifinals, només cal veure que el Saint Helens –conegut com els Saints– havia guanyat les últimes quatre edicions de la Superlliga. L’esclat pel triomf i per la manera com es va produir va desfermar l’eufòria i va desencadenar una invasió de camp recriminada pel mateix club posteriorment a través d’un comunicat per evitar sancions.

Bernat Guasch (Perpinyà, 1960), empresari de la carn i net de l’exalcalde de l’Espluga de Francolí, que va haver d’emigrar a la Catalunya del Nord durant la guerra civil i va ser pres a Argelers, va ressuscitar un esport que anava llanguint a la Catalunya Nord quan va fundar els Dragons Catalans l’any 2006. El president i ànima del club va decidir que el seu himne seria Els segadors, que sona sempre que l’equip juga a casa. A principi d’aquest segle, l’any 2000, va néixer de la fusió del XIII Català i del Sant Esteve, dos bastions del rugbi a 13 francès, la Unió Tretzista Catalana (UTC), que a partir del 2006 es va convertir en els Dragons Catalans. Guasch li va posar el nom apel·lant a la llegenda de sant Jordi i el drac.

La final, per tant, és altre cop la culminació d’un equip que va ser convidat a jugar la Superlliga ara fa quinze anys i que fa i ha fet història convertint-se en el primer conjunt no anglès que lluitarà pel títol. A les vitrines, els nord-catalans hi exhibeixen la Challenge Cup guanyada contra el Warrington el 2018, però el títol de la Superlliga és de gamma extra, i el cert és que es preveu un partit complicat. Els Dragons van acabar la fase regular segons lloc rere precisament el Wigan Warriors, tots dos amb idèntic balanç: 20 victòries i 7 derrotes. En les semifinals, a més, els Warriors van apallissar el Hull KR: 42-12.