De Bordils al món
Handbol. Els bessons de 17 anys Petar i Djordje Cikusa, campions mundials sub-19 i convocats per la selecció absoluta de Jordi Ribera, comencen a exhibir el seu talent en el primer equip del Barça
-
Petar Cikusa s'ha convertit en habitual en les alineacions del primer equip del Barça des de la seva gran estrena contra el Montpeller BMG. -
Djordje Cikusa, que és ambidextre, ja va debutar en el primer equip el curs passat en un partit de la lliga Asobal contra el Guadalajara FCB. -
Zoran Cikusa , en la seva etapa d'entrenador al Bordils el 2008 EUDALD PICAS.
A les seccions del Barça, en època d’ajustos econòmics s’obre una finestra d’oportunitats per als jugadors del planter. En aquest context, els germans bessons de Bordils Petar i Djordje Cikusa (8 de desembre del 2005), de només 17 anys, ja fa temps que truquen a la porta del primer equip d’handbol. Des de la primera línia, van liderar la selecció espanyola sub-18 que va assolir el títol europeu el 2022 i la sub-19 que va guanyar l’or en el mundial d’aquest any. La setmana passada van fer un pas més i ja van ser convocats per anar amb la selecció absoluta, dirigida pel sarrianenc Jordi Ribera, per jugar la Golden League, que es disputa a Bergen (Noruega) entre el 2 i el 5 de novembre.
Mentre van cremant etapes, els germans Cikusa pugnen per complir el somni de fer el salt entre els grans del Palau Blaugrana. Djordje ja va debutar a l’Asobal el curs passat contra el Guadalajara, el 12 de novembre del 2022, i amb 16 anys, 11 mesos i 4 dies es va convertir en el segon jugador més jove a estrenar-se en el primer equip barcelonista. Va marcar 2 gols i va deixar el seu segell per la seva condició d’ambidextre a l’hora de llançar un penal. Forçat per les mancances en la posició de central, amb la marxa de Luka Cindric i la lesió de Domen Makuc, a Petar l’oportunitat li va arribar en l’estrena de la Champions, a la pista del Montpeller. La seva irrupció en el segon temps va ser espectacular. Amb determinació i un joc molt directe, va sacsejar el partit i amb 4 gols va contribuir decisivament a frenar la reacció occitana. Va deixar la seva targeta de presentació a Europa i des d’aleshores s’ha convertit en un habitual en les convocatòries de Carlos Ortega.
La visió de Carlos Ortega
El tècnic andalús s’ha brindat a parlar per a L’Esportiu dels dos joves valors del planter: “Són dos jugadors amb molta projecció, però s’ha de tenir calma. Djordje ja va debutar amb nosaltres el curs passat. És un jugador ambidextre, que juga amb les dues mans, que defensa bé, molt segur i amb poques pèrdues. I el seu germà Petar és més aviat al contrari. Un jugador més atrevit, més esbojarrat, amb molt bon un contra un. Arrisca molt, a vegades massa, per la joventut, però desborda amb l’un contra un i té molta visió de joc, igual que el seu germà. Ara tothom parla de Petar perquè pràcticament del no-res, vull dir com a sènior perquè ja és campió del món júnior, va aparèixer a Montpeller i s’ha convertit ara mateix en un dels habituals en les nostres alineacions.” A final del curs passat, Ortega ja va remarcar que aquesta temporada el planter tindria un paper important i després d’un mes i mig de competició s’està demostrant. “A conseqüència de les retallades, hem hagut de nodrir-nos més dels joves en moments de més necessitat i no és només el cas dels germans Cikusa, sinó dels extrems Ian Barrufet i Oriol Zarzuela, i del porter Filip Saric. En general, estic molt satisfet de la resposta.” El temps dirà quants d’aquests jugadors –el Barça també té cedits Bruno Reguart al Granollers, i Martí Soler i Juan Palomino al Logronyo– es consoliden en el primer equip. “Tenen projecció, sens dubte, però han de tenir paciència. No es pot passar del 4 al 9 sense passar abans pel 5, el 6, el 7 i el 8. Òbviament, ja m’agradaria que en el futur hi hagi jugadors importants provinents del planter”, sosté el tècnic.
LES REACCIONS
“Ens passàvem més hores al pavelló que a casa”
X.A.Petar i Djordje, o Pere i Jordi com els coneixen a Bordils, són fills de l’exjugador serbi Zoran Cikusa, que va arribar al club gironí el 2004 provinent de l’Apollon grec. Zorana, la seva germana gran, juga a voleibol en el Torrelavega, de la superlliga 2, i el petit Maxim ho fa amb els alevins del BM Granollers. Amb 32 anys i a les acaballes de la seva carrera, Zoran era un lateral de gran qualitat i una àmplia experiència per haver jugat la copa d’Europa amb el Croatia de Zagreb i d’altres equips com el Gijón, de la lliga Asobal, o el Guimarães, de Portugal. Zoran va fer arrels a Bordils, on també va exercir d’entrenador –a la imatge– i de coordinador un cop acabada la seva etapa de jugador. En aquest ambient van créixer els dos germans bessons. “Quan érem petits, el pavelló era gairebé com casa nostra. De fet, passàvem més hores allí que a casa. Anàvem a veure tots els partits que feien d’handbol i de voleibol. Amb 5 o 6 anys, agafàvem la pega que es treien els jugadors al final del partit i quan arribàvem a casa ens tancàvem a l’habitació i amb la música a tot drap ens començàvem a passar la pilota. Com que el nostre pare també havia jugat a handbol per casa sempre hi havia pilotes”, explica Djordje en un reportatge produït per la Federació Espanyola d’Handbol. De fet, els germans Cikusa tenen triple nacionalitat i podrien haver escollit jugar amb les seleccions de Sèrbia o Croàcia, però sempre han viscut a Bordils i van preferir fer-ho pel combinat espanyol. Formats al planter blanc-i-verd, amb 13 anys van ser captats pel Barça i van continuar la seva evolució a la Masia blaugrana. “En els últims anys, el meu germà ha canviat molt, en l’aspecte físic i com a jugador. Té bon tir, més finta, visió de joc i a la pista tenim una connexió brutal”, diu Petar sobre Djordje. “A en Petar el veig com un saltamartí perquè el que salta no és normal. Hem jugat tota la vida junts”, remarca Djordje.
