El Bàsquet Girona accepta el repte. Un repte, però, majúscul. Els de Salva Camps poden igualar el nivell d’intensitat i agressivitat que està desplegant l’Unicaja aquest curs, en què, amb una plantilla física en què cap juga més de 20 minuts, ha encadenat set victòries amb una mitjana de 13 punts per partit. L’estil de joc és semblant però hi ha una cosa que pot marcar la diferència: el talent. L’Unicaja triplica el pressupost del Bàsquet Girona i això li ha permès mantenir tota la plantilla que el curs passat va guanyar la copa; va ser finalista de la FIBA Champions League, amb el lògic encariment de l’equip perquè es van revalorar. A més, van perdre Dario Brizuela, per qui el Barça va pagar 1,2 milions d’euros, però no ho van posar a la caixa sinó que va servir per reforçar més l’equip fitxant un vell conegut a Fontajau: Kameron Taylor, de qui van pagar traspàs.

Les expectatives al Martín Carpena són màximes tant a l’ACB com a la copa i a Europa, en què repeteixen a la FIBA Champions League amb un únic objectiu: ser campions d’Europa. El Bàsquet Girona avui té el repte d’aturar una locomotora que està en marxa. Com es fa? Veurem què tenen preparat els gironins. El tècnic del Bàsquet Girona ha subratllat el potencial de l’Unicaja: “És una plantilla de les tres millors de l’ACB i també a Europa és de nivell d’Eurolliga.” El tècnic gironí ha donat un detall del que és capaç de fer l’Unicaja: “La mitjana de punts de diferència de les set últimes victòries és de 13 punts, estan guanyant de forma clara; imagina’t el que hem de fer per competir contra ells.” Salva Camps continua sent ambiciós amb el seu equip i ha reconegut que el sostre de l’equip “encara està lluny”, que tenen “marge de millora”.