Un dels grans noms de la història del rugbi català, José Antonio Sancha de Prada (Tarragona, 1938) ha mort aquest cap de setmana als 85 anys deixant una petjada extraordinària en tots els àmbits d’aquest esport, sobretot en la seva tasca com a dirigent i professor universitari.

Sancha va ser president de la federació catalana (1984-1988) però encara més determinant va ser el seu rol a la INEFC on va impulsar el primer equip femení a Catalunya, les Osses, formades dins el club universitari de la INEFC, el 1978. De fet, gràcies a ell el rugbi va passar ser una assignatura dins el currículum, universitari, fet que va permetre que aquest esport guanyés moltes jugadores en pocs anys. El combinat de la federació espanyola es va nodrir de moltes d’aquestes jugadores i va poder competir sense complexos contra països amb molta més tradició.

Entre el 1988 i el 2000 va ser president del club universitari, amb el qual va guanyar diferents títols en els campionats d’Espanya. També va ser president del Rugbi Club Hospitalet i vicepresident de la federació espanyola.

Com a jugador Sancha, traumatòleg de professió, va conèixer el rugbi a la Universitat de Barcelona jugant per plaer amb companys de la facultat de medecina. Ràpidament es va convertir en una figura. Va destacar sobretot a les files de l’històrica secció de rugbi del CN Barcelona, equip amb el qual va ser campió de lliga just ara fa 60 anys (1963).

Va ser internacional amb la selecció espanyola durant més d’una dècada en una de les posicions més transcendents, la de mig melé. En els últims anys va rebre incomptables homenatges per la seva contribució al rugbi. Gràcies a ell també es va començar a jugar rugbi a la INEF de Lleida el 1984. “Quan em mori, que m’enterrin amb una pilota de rugbi sota l’arena”, va dir Sancha en una entrevista al web de la federació espanyola l’any passat, abans de l’homenatge que li va fer el CN Barcelona.